湯姆.索亞歷險記

LES AVENTURES DE TOM SAWYER

   第十八章

   CAPÍTOL XVIII

   這就是湯姆最大的秘密計劃——和他的海盜幫兄弟們一同回家,出席自己的葬禮。星期六黃昏的時候,他們坐在一塊大木頭上,順流而漂,漂到密蘇里河的另一邊,在離小鎮下游五六英里的地方上了岸。他們在鎮外的樹林子裡睡了一覺,醒來時,天已快亮。然後他們悄悄地穿過僻靜的衚衕和小巷,溜進教堂的長廊。那兒堆滿了亂七八糟的破凳子。他們又接着睡,一覺睡到了大天亮。

   Aquest era el gran secret de Tom: el pla de tornar a casa amb els seus germans pirates i assistir a sos propis funerals. Havien vogat cap a la ribera del Missuri en una corredora, el dissabte, quan ja era fosc, desembarcant cinc o sis milles més avall del poblet i havien dormit al bosc, al caire del poblet, gairebé fins a trenc de dia, i aleshores haven lliscat a través de camins i carrerons on daven els darreres de les cases; i acabaren llur son a la tribuna de la l'església, entre un caos de bancs invàlids.

   星期一早晨吃早飯的時候,波莉姨媽和瑪麗對湯姆非常親近。他要什麼都滿足他,大家的話也比平常多得多。談話中,波莉姨媽說:

   Al desdejuni, el dilluns al matí, la tia Polly i Mary estigueren molt amoroses envers Tom, i molt atentes a tot allò que li calia. Hi hagué una quantitat de conversa inacostumada. En mig d'ella digué la tia Polly:

   “喂,湯姆,要我說你這個玩笑開得很好,你們幾個為了開開心卻讓我們大家受了几乎一個星期的罪。你不該那麼狠心,讓我也跟着吃苦頭。你既然能夠坐在大木頭上來參加自己的葬禮,那你為什麼就不能給我點暗示,說明你是出走而不是死了呢?”

   -Bé, no diré que no fos una bella facècia, Tom, d'anguniar a tothom gairebé una setmana mentre vosaltres us divertíeu; però és llàstima que fóssiu tan dur de cor que em féssiu patir a mi d'aquesta manera. Si podíeu venir en una corredora per assistir al vostre funeral, hauríeu pogut deixar-vos caure aquí i dar-me una entresenya o altra que no éreu mort, sinó que us havíeu escapat només.

   “是呀,湯姆,姨媽說得對,”瑪麗接上說,“我想你要是想到這一點,你一定會那樣做的。”

   -Sí, hauríeu hagut de fer-ho, Tom- digué Mary -I em penso que ho hauríeu fet si us hagués passat pel magí.

   “你會不會,湯姆?”波莉姨媽問,臉上一副渴望的神情。

   -Ho hauríeu fet, Tom?- digué la tia Polly, amb la cara il·luminada de daler. -Digueu-ho, ara; ho hauríeu fet si us hagués passat pel magí?

   “你說呀,要是你想到了,你會不會那樣做呢?”

   -Jo... bé, no ho sé. Això ho hauria fet malbé tot.

   “我——呃,我說不准,要是那樣的話,會壞事的。”“湯姆,我原來以為你很把我放在心上。”波莉姨媽說,她那悲傷的語調使湯姆深感不安。“你以前要是還想到這一點,就算沒辦到,那也是很不錯的了。”

   -Tom, em pensava que m'estimàveu el que calia per a fer-ho- digué la tia Polly amb un to dolorit que angunià al minyó. -Sempre hauria estat alguna cosa que jo us hagués importat a bastament per a pensar-hi, encara que no ho haguéssiu fet.

   “哦,姨媽,別這麼想,那沒什麼關係,”瑪麗向着湯姆對姨媽說,“湯姆就是這樣子,毛手毛腳的,做事總是匆匆忙忙,從不考慮什麼後果。”

   -Bé, tieta, no hi ha mala intenció- pledejà Mary. -Tot ve d'aquest geni de Tom, sempre atarantat: agafa tanta embranzida que mai no pensa en res.

   “那就更不應該。要是換了希德,那就不一樣了,他會來告訴我的。湯姆,有朝一日當你回想往事的時候,你會後悔的:後悔當初不該這樣不把我放在心上。這事對你是無所謂。”

   -Encara és més llàstima. Sid hi hauria pensat. I Sid hauria vingut i ho hauria fet, tanmateix. Tom, girareu els ulls enrera, algun dia, quan sigui massa tard, i us sabrà greu de no haver pensat una mica més en mi, quan us hauria costat tan poca cosa.

   “噢,姨媽,你曉得我真地愛你的。”湯姆說。

   -Tieta, ja ho sabeu, que penso en vós- digué Tom.

   “你要是不光這麼說,而且還能做到,我就會更相信你了。”

   -Ho coneixeria millor si traspués en els vostres actes.

   “現在我希望當時真地那麼想過,”湯姆後悔地說,“不過我在夢裡夢見過你呀,這不也夠可以的嗎,對不對?”

   -Voldria que se m'hagués acudit- digué Tom amb una inflexió de penediment; -però us vaig somniar fet i fet. Això és alguna cosa: oi?

   “這算什麼——連貓也會夢見我的——不過話說回來了,這總比沒夢見過我的好。你夢見我什麼了?”

   -No gaire: un gat també ho fa ; però val més això que res. Què vau somniar?

   “噢,是這樣的,星期三夜裡,我夢見你坐在那個床邊,希德靠木箱坐著,瑪麗離他不遠。”

   -Bé doncs: el dimecres a la nit vaig somniar que sèieu per allí, vora el llit, i Sid seia vora la caixa, i Mary al seu costat.

   “沒錯,我們當時是那樣坐的。我們常是這樣坐法。我很高興你在夢裡也為我們這麼操心。”

   -Bé, així ho férem. Així ho fem sempre. Em plau que els vostres somnis puguin arribar a pendre's tot aquest mal de cap per nosaltres.

   “我還夢見喬·哈帕的媽媽也在這裡。”

   -I vaig somniar que la mare de Joe Harper era aquí.

   “噯呀,她是來過!還有呢?”

   -Ves! i hi era, aquí! Vau somniar cap altra cosa?

   “噢,多着呢,不過現在記不大清楚了。”

   -Oh! Una pila! Però ara tot plegat és tan confós!...

   “那麼,儘量回想一下行不行?”

   -Bé, mireu de fer memòria. No podeu?

   “我記得好像風——風吹滅了——吹滅了——”

   -Em sembla, ça com lla, que el vent... el vent apagà...apagà...

   “好好想一想,湯姆!風的確吹滅了什麼東西,說呀!”

   -Coratge, Tom! El vent va apagar una cosa! Endavant!

   湯姆把手指放在腦門上,一副很着急的樣子。他想了一會說:

   Tom apretà els dits damunt el front durant un afanyós minut, i després digué:

   “我想起來了!風吹滅了蠟燭!”

   -Ja ho tinc! Ja ho tinc! Va apagar la candela!

   “我的天哪!太對了!接著說,湯姆——再接著說!”

   -Déu me val! Endavant, Tom, endavant!

   “我記得好像你說了,嗐,我想那門……”

   -I em sembla que vós diguéreu: «-Ves, jo diria que aquesta porta...»

   “往下說,湯姆!”

   -Endavant, Tom!

   “讓我稍微回想一下——彆著急。哦,對了,你說你想門是開着的。”

   -Deixeu-m'ho estudiar un moment... només un moment. Oh, sí!... Vau dir que crèieu que la porta era oberta.

   “我當時就像現在這樣坐在這兒,我確實說過!對吧,瑪麗!湯姆往下說!”

   -Tan cert com que sóc aquí asseguda, ho vaig dir! Veritat, Mary? Endavant.

   “後來……後來……後來發生的事,我有點吃不準。不過我彷彿記得你讓希德去……去……。”

   -I després... i després... Bé, no n'estic cert, però em sembla com si haguéssiu manat a Sid que se n'anès i...i...i...

   “去哪兒?說呀?湯姆,我讓他去幹什麼?他去幹什麼?”

   -I què? I què? Què li vaig fer fer, Tom? Què li vaig fer fer?

   “你讓他……你……哦,你讓他去關上門。”

   -Li vau fer fer... li vau... Oh! El vau fer callar!

   “啊,我的天哪!我活了大半輩子都沒聽說有這樣的怪事!現在我明白了夢不全是假的。我這就去跟賽倫尼·哈帕(喬的母親)講,讓她來解釋解釋這個。她一貫不相信迷信,這回看她還有什麼說的。再接着往下說,湯姆!”

   -O Laudes i Matines! Mai no havia sentit una cosa així en tota la vida! No em digueu mai més que en això dels somnis no hi ha cosa vera. Sereny Harper sabrà aquesta feta abans que jo sigui més vella d'una hora. M'hauria plagut de veure-la confrontada amb això, a ella que diu tantes ximpleries sobre les supersticions. Endavant, Tom!

   “哦,現在全想起來了。後來,你說我不壞,不過是淘氣罷了。有點浮躁,冒冒失失的。你還說我是個毛頭孩子(我想你是這麼說的),沒一點壞心眼兒。”

   -Oh! Tot va tornant-se clar com el dia, ara. Després diguéreu que jo no era dolent, que només era atarantat i tabalot, i que jo no tenia més responsabilitat que... que... em penso que vau dir un cavallet o alguna cosa per l'istil.

   “一字不差!哦,天哪!接着講,湯姆!”

   -I així fou! Bé! Senyor, Déu meu! Endavant Tom!

   “接着你就哭了。”

   -I després començàreu de plorar.

   “我是哭了。我哭了,那已經是常事了。那後來呢?”

   -Oi, oi. No era la primera vegada, però. I després...

   “後來哈帕夫人也哭了起來。她說喬也是和我一樣的孩子,她後悔不該為乳酪的事,用鞭子抽打他。其實是她自己把乳酪倒掉了——”

   -Després la senyora Harper començà de plorar, i digué que Joe era igual, i que li sabia greu d'haver-lo fuetejat per haver-se begut la llet que ella mateixa havia llençat...

   “湯姆,你真神了!你的夢就是預言!”

   -Tom! L'Esperit era damunt vostre! Estàveu profetitzant... Això és el que fèieu! Laudes i Matines!... Endavant, Tom!

   “後來希德他說——他說……”

   -Després Sid digué... digué...

   “我記得我當時好像沒說什麼。”希德說。

   -No crec haver dit res- va fer Sid.

   “不,希德,你說了。”瑪麗說。

   -Sí, sí, que vau parlar, Sid- digué Mary.

   “你倆住嘴,讓湯姆往下說!他說什麼了,湯姆?”

   -Calleu vosaltres, i Tom que vagi dient! Què digué, Tom?

   “他說——我覺得他是這樣說的:他希望我在另一個世界裡,過得更舒服些,不過要是我從前某些方面表現得更好些……”

   -Digué... em sembla que digué que esperava que jo em trobava millor on era, però que si m'hagués portat millor en algunes coses...

   “瞧,你們聽見了吧!當時他正是這麼說的!”

   -No ho sentiu, això? Són les seves mateixes paraules!

   “還有,你讓他閉嘴。”

   -I vós el vau fer callar amb un rebuf.

   “我的確這樣講了!這事一定有個高手在幫你的忙。一定有個高手在暗地裡幫你的忙!”

   -Ja ho crec, que sí! Devia haver-hi un àngel, allí. Hi havia un àngel, en algun indret!

   “哈帕夫人還把喬放爆竹嚇着她的事講了一遍,你就講了彼得和止痛藥……”

   -I la senyora Harper digué que Joe l'havia assenyalada amb un piula, i vós parlàreu de Pere i el mata-xacres...

   “真是千真萬確!”

   -Tan cert com que ara respiro!

   “後來你們還談論了很多事情,講了到河裡打撈我們,講了星期日舉行喪禮,後來你和哈帕夫人抱在一起哭了一場,最後她離開走了。”

   -I després hi hagué una mala fi de conversa sobre l'escorcoll del riu causat per nosaltres, i el funeral que hi havia d'haver diumenge; i després vós i la vella senyoreta Harper us abraçàreu i ploràreu, i ella se n'anà.

   “事情經過確實如此!確實如此,就像我現在坐在這裡一樣,一點也不差。湯姆,即使親眼見過的人,說的也不過如此了!那麼後來呢?繼續說,湯姆!”

   -D'aquesta manera va succeir! D'aquesta mateixa manera, tan cert com jo estic aquí asseguda. Tom, no podríeu dir-ne més si ho haguéssiu vist! I, en acabat, què més? Endavant, Tom.

   “我記得後來你為我做了祈禱——我能看見,還能聽見你所說的每個字。你上床睡覺了,我感到非常難過,於是拿出一塊梧桐樹皮,在上面寫道:‘我們沒有死,只是去當海盜了。’還把它放在桌子上的蠟燭旁邊;後來你躺在那兒睡着了,看上去沒有什麼異樣。我走過去,彎下腰來,吻了你的嘴唇。”

   -Després vaig pensar que pregàveu per mi; i us vaig poder veure i vaig sentir totes les paraules que dèieu, i us en vau anar al llit; i jo estava tan adolorit que vaig agafar un tros d'escorça de sicomor i vaig escriure-hi: «No som pas morts; no més som lluny, fent de pirates»: I el vaig posar damunt la taula, vora la candela; i després fèieu una cara de tanta de bondat, ajaguda al llit i ben adormida, que vaig pensar que anava i em decantava damunt vostre i us besava.

   “是嗎,湯姆,是嗎!為了這一點,我會原諒你一切過錯的!”於是她一把摟住這個小傢伙,這一摟反而使他感到自己就像一個罪惡深重的小混蛋。

   -Això vau fer, Tom? Això, vau fer? Pèr això sol us ho perdono tot.- I agafà el minyó en una abraçada esclafadora, dins la qual ell es sentí el més abjecte dels criminals.

   “雖然這只是一個——夢,倒也不錯。”希德自言自語,聲音小得剛好能聽見。

   -Molt amorós, encara que només era que un somni- monologà Sid, oint-se'l amb prou feines.

   “閉上嘴,希德!一個人夢有所思,日有所為。湯姆,這是我特意為你留的大蘋果,打算要是能找到你,就給你吃——現在去上學吧。你終於回來了,我感謝仁慈的聖父。凡是相信他,聽他話的人,上帝一定會對他們大發慈悲。不過天知道我是不配的。不過要是只有配受他愛護的人才能得到他的保佑,由他幫助渡過災難,那就沒有幾個人能在臨死前,能從容微笑,或是到主那裡去安息了。走吧,希德、瑪麗,還有湯姆——快走吧——你們耽誤了我很長時間。”

   -Quietud, Sid: un hom fa allò mateix en somnis que faria estant despert. Aquí hi ha una grossa poma de Milum que us havia reservat, Tom, per si mai més éreu trobat. I ara aneu a l'escola. Estic tota agraïda al bon Déu i Pare de tots nosaltres per haver-vos recobrat; Ell és pacient i clement per als qui creuen en Ell i serven la seva paraula, encara que la Bondat divina sap que jo sóc indigna; però, si només els dignes rebessin la seva benedicció i fossin a aixopluc de la seva mà en les bandes alteroses, ben pocs somriurien aquí baix, o entrarien mai dins el seu repòs quan la llarga nit fou arribada. Aneu, Sid, Mary, Tom, eixiu: ja m'heu fet nosa massa estona.

   孩子們動身上學去了,老太太就去我哈帕太太,想以湯姆那個活生生的夢來說服哈帕太太,夢有時也能成真。希德離開家的時候,對湯姆所講的心中已有了數。不過,他並沒有說出來,那就是:“這不可信——那麼長的一個夢,居然沒有一點差錯!”

   Els minyons eixiren cap a l'escola, i la vella senyora anà a fer una visita a la senyora Harper, a triomfar de son realisme amb el somni meravellós de Tom. Sid tenia massa seny per a confegir el pensament que duia al magí en deixar la casa. El pensament era aquest:

    -Això amb prou feines se sosté: un somni tan llarg com aquest, sense cap errada!

   瞧,湯姆現在可神氣了,他成了英雄。他一改往日的蹦蹦跳跳,走路時,腰板挺直,儼然一副受人注目的海盜相。是的,他從人群中走過時,既不看他們一眼,也不理睬他們說什麼,把他們全不當一回事,小傢伙們成群結隊跟在他身後,並以此為榮。湯姆也不介意,彷彿自己成了遊行隊伍中的鼓手或是進城表演的馬戲團中的领頭那樣受人注目。與他同齡的夥伴們表面上裝着根本不知道他曾走失過那回事,但心裡卻忌妒得要命。他們要是也能像這個鬼東西那樣,皮膚被曬得黝黑,又如此受人仰目,那死也眠目,但就是拿馬戲團來換,湯姆一樣也不願讓給他們。

   Quín heroi s'havia fet ara, Tom! Poc anava a salts i gambades, sinó que es movia amb un digne estarrufament, com esqueia a un pirata que sabia que l'esguard públic era damunt ell. I talment hi era. Ell procurà de no dar entenent que veia les mirades o sentia les dites quan passava; però li eren sucre i mel. Nois més petits ramadejaven a sos talons, tan ufanosos d'ésser vistos amb ell i d'ell tolerats com si es tractés del timbaler que obre la processó, o l'elefant que condueix una col·lecció de feres cap al poble. Els minyons de son mateix volum feien veure que no sabien que se n'hagués anat; però tanmateix l'enveja els consumia. Haurien donat qualsevol cosa per tenir la seva pell bruna, colrada, i la seva anomenada resplendent; i Tom no s'hauria privat d'una i altra per tot un circ.

   在學校裡從孩子們羡慕的眼神裡可以看出湯姆和喬簡直被人給捧上了天。不久,這兩位“英雄”就開始翹尾巴,別人只好強忍着。於是他倆就向那些如饑似渴的“聽眾”講起了他們冒險的經歷。可剛一開頭,他們就不往下講,因為他們富於想象力,不時添油加醋,你想故事能有結束的時候嗎?到後來,他們拿出煙斗,不急不忙地抽着煙,四處踱着步。這時,他們的神氣勁達得了登峰造極的地步。

   A l'escola, els infants feren tantes bocades d'ell i de Joe, i els lliuraren amb l'esguard una admiració tan eloqüent, que els dos herois no trigaren a esdevenir insufriblement enravents. Començaren de dir llurs aventures als oïdors famolencs... però només començaren: no era cosa que probablement tingués una fi, havent-hi imaginacions com les llurs per a proveir el material. I, finalment, quan desembutxacaren les pipes i donaren el tomb traient serenes bufades arribaren al cim mateix de la glòria.

   湯姆橫下一條心,沒有貝基·撒切爾他也行。只要有榮耀就有一切,他願為榮耀而活着。既然現在他出了名,或許她會要求重新和好。不過,那是她的事,她會發現他現在根本不在乎了。不久,她來了。湯姆裝着沒看見她,跑到另一群男女孩子們中間說起話來。他很快發現她臉通紅,來回走個不停,四處張望,好像是在追逐同學們,追上一個就笑着大叫一聲,樂樂呵呵的。可是他還注意到她總在他的附近抓人,每抓到一個,都好像有意向他這邊瞟上一眼。湯姆那不可告人的虛榮心全得到了滿足,這下他更覺得自己是個人物了,因此對她越是不動聲色,視而不見。她不再嘻戲了,只是猶猶豫豫地走來走去。她嘆了一口氣,悶悶不樂地看著湯姆,見他只和艾美·勞倫斯一人講話,不理睬別的人。她立即感到極度悲傷,變得煩躁不安。她想走開,可兩腳不聽使喚,身不由己地來到了同學們一邊。她裝着滿不在乎的樣子對離湯姆十分近的那個女孩說:

   Tom decidí que ara es faria independent de Becky Thatcher. Amb la glòria n'hi havia prou. Viuria per a la glòria. Ara que ell era una persona assenyalada, potser voldria fer les paus. Bé, que ho provés: ja veuria com ell podia ésser tan indiferent com d'altres persones. Al cap de poc, ella arribà. Tom pretengué que no la veia. S'allunyà i es reuní a un grup de nois i noies, i començà de parlar. Aviat hagué esment que ella posava travetes d'ací d'allà amb cara encesa i ulls bellugadissos, fent veure que estava aqueferada en la percaça de companyons d'escola, i fent esgarips, de tant riure, quan aconseguia una captura; però Tom reparà que ella sempre feia les seves captures en son veïnatge, i que semblava pegar a gratcient una llambregada en direcció seva, en aquells instants, tanmateix. Això afalagà tota la ufanosa vanitat que ell arrecerava: així és que, per compte de captivar-lo això, féu sinó enravenar-lo més i augmentar la seva diligència en fer per manera de no trair que ell sabia que ella era a prop. Aviat deixà córrer, ella, el fer l'alosa, i es mogué per aquells voltants irresoluda, sospirant una o dues vegades i llambregant furtivament i dalerosament envers Tom. Després observà que ara Tom enraonava amb més privadesa a Amy Lawrence que a ningú més. Sentí una punyida dolorosa, i esdevingué inquieta i contorbada al mateix temps. Provà d'allunyar-se, però els seus peus eren traïdors, i, en lloc d'obeir-la, la portaren al grup. Becky digué a una noia, gairebé arran de Tom, amb fingida vivacitat:

   “喲,是瑪麗·奧斯汀呀!你這個壞傢伙,幹嗎沒去主日學校?”

   -I ara, Mary Austin! Dolenta! Per què no vinguéreu a l'escola del diumenge?

   “我去了——你沒見我去嗎?”

   -Sí, que vaig anar-hi: no em veiéreu?

   “不錯,沒看見。你去了?那你坐在什麼地方?”

   -Ai, ai! No!... Hi éreu? On sèieu?

   “我一慣在彼得小姐那一班。不過,我當時倒看見你在那兒。”

   -Era a la classe de la senyoreta Peters, on sempre vaig. Jo sí, que us vaig veure.

   “是嗎?真有趣,我居然沒看見你。我原想告訴你野餐的事情。”

   -Sí? Bé és estrany que no us veiés. Volia parlar-vos de la forada.

   “啊,太捧了。誰來操辦呢?”

   -Oh! És divertit, això! Quí convida?

   “我媽打算讓我來。”

   -La mamà me'n deixa fer una.

   “噢,好極了,我希望她會讓我參加。”

   -Oh! Molt bé. Espero que m'hi deixarà anar.

   “嗯,她會的。野餐是為我舉辦的。我愛叫誰,她都願意。我愛叫你來,她當然願意嘍。”

   -Oh! Ben cert. La forada es fa per a mi. Hi deixarà ésser a tothom que jo vulgui, i jo us hi vull.

   “棒極了。什麼時候辦呀?”

   “要不了多久,也許放假就辦。”

   “好,這太有意思了!你打算請所有的男女同學嗎?”

   -És tan bonic, sempre, una forada! Convidareu totes les noies i nois?

   “對,凡是我的朋友,我都請。還有想和我交朋友的人,我也請。”說完,她偷偷瞥了一眼湯姆,可是他正跟艾美·勞倫斯講島上那場可怕的暴風雨的故事:當時一道閃電劃破長空,把那棵大梧桐樹“劈成碎片”,而他自己站得離那棵大梧桐樹還“不到三英呎遠”。

   -Sí, a tothom que em sigui amic... o me'n vulgui ésser - I llucà d'allò més furtivament a Tom. Però ell enraonava a tot drap amb Amy Lawrence sobre la paorosa tempesta de l'illa, i li deia com el llamp esfondrà el gran sicomor «fent-ne estelles», mentre ell «n'estava a uns quants pams».

   “喂,我能參加嗎?”格雷賽·米勒說。

   -Oh! Puc venir?- digué Gràcia Miller.

   “能。”

   -Sí.

   “還有我吶?”莎麗·羅傑問。

   -I jo?- saltà Sally Rogers.

   “你也能。”

   -Sí.

   “我也能嗎?”蘇賽·哈帕問道,“喬呢?”

   -I jo també?- féu Susy Harper. -I Joe?

   “都能去。”

   -Sí

   就這樣,除湯姆和艾美以外,所有的孩子都高興地拍着手,要求貝基請他們參加野餐。湯姆冷冰冰地轉身帶著艾美走了,邊走邊和她談着。見到這情景,貝基氣得嘴唇發抖,淚往上湧。她強裝笑臉,不讓別人看出有什麼異樣來,繼續聊着。可是野餐的事現在失去了意義,一切都黯然失色。她馬上跑開,找了一個無人的地方,照她們的說法“痛哭了一場”。由於自尊心受到了傷害,她悶悶不樂地坐在那裡,一直坐到上課鈴響,這時,她站起身來,瞪大眼睛,一副復仇的樣子,把辮子往後一甩說:有他好看的。

   I així d'altres, amb alegres picaments de mans, fins que tot el grup hagué demanat invitacions, fora de Tom i de Amy. Aleshores Tom es girà cap enfora fredament, enraonant encara i enduent-se'n Amy. Els llavis de Becky tremolaren i les llàgrimes entelaren sos ulls. Amagà aquests senyals amb joia forçada i continuà parlotejant; però l'animació havia fugit de la forada, aleshores, i de tota altra cosa. Becky se n'anà tan aviat com pogué, i s'amagà, i s'abandonà a allò que el seu sexe nomena «un bon plor». Després s'assegué tota consirosa, amb l'orgull ferit, fins que sonà la campana. S'alçà aleshores, amb un tret venjatiu en sos ulls, i sacsejà les seves trenes i digué que ja sabia el què li pertocava fer.

   課間休息的時候,湯姆繼續和艾美逗樂,一副得意洋洋、心滿意足的樣子。他走來竄去想讓貝基看見,以此來激怒她,傷她的心。最後,他終於在教室後面找到她。可他卻像泄了氣的皮球似的,情緒一落千丈。原來,貝基正舒舒服服地坐在一條小板凳上和阿爾費雷德·鄧波兒一起在看畫書。他們看得聚精會神,頭也湊得很近,彷彿世上只有他倆存在。嫉妒的火焰在湯姆身上燃燒起來。他開始憎恨自己,罵自己是個傻瓜,白白放棄了貝基給他言歸於好的機會。凡是能罵自己的話,他都派上了用場。他又急又氣,直想放聲大哭一場。而艾美此時卻很開心,邊走邊快快活活地聊着。湯姆一句也聽不進去,只是默默無語地往前走。艾美有時停下來,等他答話,他很尷尬,答得總是前言不對後語,不管問他什麼,回答都是是的,是的。他忍不住一次又一次地走到教室後面,看見那可恨的一幕,氣得他眼球都要掉了出來。更讓他發瘋的是貝基·撒切爾根本就沒有把他放在眼裡,不知道世上還有他這個大活寶(他是這麼想的)。實際上貝基已發現他來了,她知道這次較量中自己贏了,見現在輪到湯姆受罪,她十分高興。

   A la suspensió de classes, Tom continuà el seu enamoriscament amb Amy, ple de joiosa ufana. I es mantingué a la deriva en aquells volts, per trobar Becky i lacerar-la amb aquella representació. A la fi va sotjar-la, però l'argent viu de son termòmetre baixà de cop i volta. Era Becky asseguda còmodament en un branquet, darrera el casal de l'escola, tot mirant un llibre d'imatges amb Alfred Temple; i tan ataleiats hi estaven, i llurs caps eren tan pròxims damunt el llibre, que no semblaven adonar-se de cap cosa del món exterior. Roent gelosia arborà les venes de Tom. Començà d'odiar-se a sí mateix per haver bandejat l'avinentesa que Becky li havia ofert per reconciliar-se. Es digué a sí mateix beneit, i tots els noms desplaents que pogué imaginar. Necessitava plorar, de despit. Amy anava parlotejant alegrement, mentre caminaven, perquè tot el seu cor cantava; però la llengua de Tom havia perdut el seu ofici. No sentí el que anava dient Amy; i cada vegada que ella s'aturava esperant què diria, ell no feia sinó tartamudejar un assentiment d'allò més matusser, tan aviat escaient com no. Anà donant voltes i més voltes amb Amy per darrera el casal de l'escola, per tal d'abrandar sos ulls amb l'odiós espectacle. No se'n sabia estar. I l'enfollia de veure, com es pensava veure, que Becky Thatcher ni una sola vegada sospités que ell es trobava en el món dels vivents. Però ella el veia, tanmateix, i sabia que guanyava en la lluita, ça com llà, i estava contenta de veure'l sofrir com ella havia sofert.

   艾美興高采烈地嘰嘰喳喳說個不停,湯姆感到無法忍受。他暗示自己有事要辦,而且時間不等人,必須馬上就去做;可那個姑娘根本沒明白過來,還是照講不停。湯姆想:“哎,該死的,怎麼老是纏着我不放。”到後來他非走不可了,可她仍是糊里糊塗,還說什麼她會來“等他”。於是湯姆只得匆匆地悻悻離去。

   El feliç parloteig d'Amy esdevingué intolerable. Tom es referia coses de les quals havia de captenir-se, coses que calia fer; i el temps volava. Però era endebades; la noia seguia refilant. Tom va pensar:

    -Oh! L'endiastrada! No me'n lliuraré mai més!

    A la fi, li calgué captenir-se d'aquelles coses; i ella digué, sense artifici, que seria «per aquests volts» en plegar-se l'escola. I ell cuità a allunyar-se, odiant-la per aquella sol·licitud.

   湯姆咬牙切齒地想:“要是城裡別的孩子那也就算了,可偏碰上聖路易斯來的這個自以為聰明的花花公子。那又怎麼樣,你剛一踏上這塊土地,我不就揍了你一頓嗎?只要讓我逮住,你還得挨揍,那我可就……”

   -I no havia d'ésser cap altre noi!- pensà Tom, xerricant de dents. -Cap altre noi de tot el poble, sinó aquest clenxinat de Sant Lluís que es pensa vestir amb tanta d'elegància i ésser aristòcrata! Oh! Molt bé. Jo us vaig clavar una pallissa el primer dia que veiéreu aquest poble, mestre, i us en clavaré una altra! Espereu que us ensopegui fora d'aquí! Us atraparé i...

   於是他拳打腳踢,平空亂舞一通,彷彿正在打那個孩子,挖他的眼睛。“我揍你,我揍你,不叫求饒!我要讓你記住這個教訓。”這場想象的打鬥以對方失敗而告終,湯姆感到心滿意足。

   I, tot caminant, feia el moviment d'apallissar un noi imaginari, dant cops de puny a l'aire i puntades de peu, traient-li un ull.

    -Oh! La cosa marxa: oi? Heu cridat abastament: oi? Ara vejam si això us serveix de lliçó.

    I així la pallissa imaginària acabà a satisfacció seva.

   中午時分,湯姆溜回家。有兩件事讓他很頭疼:一是艾美的歡樂,他受不了她的糾纏;二是教室後面的那一幕,嫉妒讓他再也不能經受別的打擊了。貝基繼續和阿爾費雷德看畫書,時間一分一秒地過去,她想看湯姆的笑話,可湯姆卻沒有來,她那得意的心裡不免蒙上一層陰影,於是她不再沾沾自喜了,繼之而來的是心情沉重。她不能集中思想,到後來又變得心情憂鬱。可是希望總是落空,湯姆並沒有來。最後她傷心極了,後悔自己把事情做過了頭。那個可憐的阿爾弗雷德見她心不在焉就不停地大聲說道:“喂,你看這一張真有趣!” 這回,她終於耐不住性子了,說: “哼,別煩我了!我不喜歡這些東西!”說完,她突然大哭起來,站起身扭頭就走。

   Tom fugí a casa al migdia. La seva consciència no hauria comportat una gota més de l'agraïda felicitat d'Amy, i la seva gelosia no hauria pogut sofrir més altra dissort. Becky continuà la seva inspecció de imatges amb Alfred; però, com que els minuts anaven desfilant i Tom no compareixia a sofrir, son triomf començà d'ennuvolar-se i perdé interès. Després vingué la gravetat, la ment vagarívola, i després melangia. Dues o tres vegades posà la mà a l'orella en oir una passa; però era una falsa esperança: Tom no comparegué. A la fi esdevingué tota desolada, i desitjà de no haver portat la cosa tan enllà. Quan, veient el pobre Alfred que estava per perdre-la, i no sabent còm era, anava exclamant: -Oh! Aquí n'hi ha una de bonica! Mireu aquesta!- ella perdé la paciència, a la fi, i digué:

    -Oh! No em carregueu més! Tant se me'n dóna, de vós.- I esclatà en llàgrimes, i s'aixecà i emprengué sa via.

   阿爾弗雷德跟在她身邊想安慰她,可是她卻說:

   Alfred se n'anà al seu costat, i es proposava de fer per manera de reconfortar-la; però ella digué:

   “滾開,別管我!我討厭你!”

   -Aneu-vos-en: deixeu-me sola, si podeu. No us puc sofrir!

   於是這孩子便止住了腳步,納悶自己是不是做錯了什麼——因為事先說好了整個中午休息時,她都要和他一塊兒看畫書的——可是現在她卻哭着走了。他苦思冥想來到了空蕩蕩的教室,感到受了羞辱,非常惱火。很快,他琢磨出了事情的緣由;原來他成了這個女孩子對湯姆·索亞發泄私憤的工具。想到這一點,他越發痛恨湯姆。他希望能找個辦法既能讓這傢伙吃苦頭又不連累自己。這時,湯姆的拼音課本躍入他的眼帘。報復的機會來了,他樂滋滋地把書翻到當天下午要學的那一課,然後把墨水潑在了上面。

   El minyó, doncs, s'aturà, demanant-se quína en devia haver fet (perquè ella havia dit que miraria les imatges tota la migdiada); i ella seguí son camí, plorant. Aleshores Alfred se n'anà tot pensívol cap a la escola deserta. Es sentia humiliat i enfurit. Fàcilment descobrí el tirany de la veritat: la noia l'havia fet servir de ninot per esplaiar el despit que li havia causat Tom Sawyer. Son odi contra Tom estigué lluny de minvar, en acudir-se-li aquest pensament. Desitjà que se li acudís alguna manera de crear mals de cap a aquell noi, sense arriscar-s'hi gaire ell mateix. El llibre de lectura de Tom caigué sota sos ulls. Veu's aquí una avinentesa per a ell. Obrí tot satisfet la lliçó de la tarda, i escampà tinta per la pàgina.

   阿爾弗雷德的這一舉動被站在他身後窗戶外面的貝基發現了,她馬上不露聲色地走開。她打算回家把這事告訴湯姆,他一定會感激她,然後盡釋前嫌,重歸於好。可到了半道上,她又改變了主意。一想起湯姆在她說野餐時的那副神氣樣,她心裡陣陣灼熱,感到無地自容。她下定決心,一來讓湯姆因此受鞭笞;二來永遠恨他。

   Becky, que dava una ullada a l'interior de l'escola en aquell moment, per una finestra del darrera d'ell, veié l'acció i passà de llarg, sense descobrir-se. Se n'anà cap a casa, aleshores, proposant-se de trobar Tom i dir-l'hi: Tom ho agrairia, i llurs encaparraments serien guarits. Abans que fos a mig camí de casa, havia canviat de parer. La memòria de com l'havia tractada Tom quan ella parlava de la seva forada vingué a coure-li de bell nou, i l'ompli de vergonya. Resolgué de deixar-lo fuetejar per compte del llibre espatllat, i, de passada, odiar-lo per sempre més.