汤姆.索亚历险记

LES AVENTURES DE TOM SAWYER

   第十八章

   CAPÍTOL XVIII

   这就是汤姆最大的秘密计划——和他的海盗帮兄弟们一同回家,出席自己的葬礼。星期六黄昏的时候,他们坐在一块大木头上,顺流而漂,漂到密苏里河的另一边,在离小镇下游五六英里的地方上了岸。他们在镇外的树林子里睡了一觉,醒来时,天已快亮。然后他们悄悄地穿过僻静的胡同和小巷,溜进教堂的长廊。那儿堆满了乱七八糟的破凳子。他们又接着睡,一觉睡到了大天亮。

   Aquest era el gran secret de Tom: el pla de tornar a casa amb els seus germans pirates i assistir a sos propis funerals. Havien vogat cap a la ribera del Missuri en una corredora, el dissabte, quan ja era fosc, desembarcant cinc o sis milles més avall del poblet i havien dormit al bosc, al caire del poblet, gairebé fins a trenc de dia, i aleshores haven lliscat a través de camins i carrerons on daven els darreres de les cases; i acabaren llur son a la tribuna de la l'església, entre un caos de bancs invàlids.

   星期一早晨吃早饭的时候,波莉姨妈和玛丽对汤姆非常亲近。他要什么都满足他,大家的话也比平常多得多。谈话中,波莉姨妈说:

   Al desdejuni, el dilluns al matí, la tia Polly i Mary estigueren molt amoroses envers Tom, i molt atentes a tot allò que li calia. Hi hagué una quantitat de conversa inacostumada. En mig d'ella digué la tia Polly:

   “喂,汤姆,要我说你这个玩笑开得很好,你们几个为了开开心却让我们大家受了几乎一个星期的罪。你不该那么狠心,让我也跟着吃苦头。你既然能够坐在大木头上来参加自己的葬礼,那你为什么就不能给我点暗示,说明你是出走而不是死了呢?”

   -Bé, no diré que no fos una bella facècia, Tom, d'anguniar a tothom gairebé una setmana mentre vosaltres us divertíeu; però és llàstima que fóssiu tan dur de cor que em féssiu patir a mi d'aquesta manera. Si podíeu venir en una corredora per assistir al vostre funeral, hauríeu pogut deixar-vos caure aquí i dar-me una entresenya o altra que no éreu mort, sinó que us havíeu escapat només.

   “是呀,汤姆,姨妈说得对,”玛丽接上说,“我想你要是想到这一点,你一定会那样做的。”

   -Sí, hauríeu hagut de fer-ho, Tom- digué Mary -I em penso que ho hauríeu fet si us hagués passat pel magí.

   “你会不会,汤姆?”波莉姨妈问,脸上一副渴望的神情。

   -Ho hauríeu fet, Tom?- digué la tia Polly, amb la cara il·luminada de daler. -Digueu-ho, ara; ho hauríeu fet si us hagués passat pel magí?

   “你说呀,要是你想到了,你会不会那样做呢?”

   -Jo... bé, no ho sé. Això ho hauria fet malbé tot.

   “我——呃,我说不准,要是那样的话,会坏事的。”“汤姆,我原来以为你很把我放在心上。”波莉姨妈说,她那悲伤的语调使汤姆深感不安。“你以前要是还想到这一点,就算没办到,那也是很不错的了。”

   -Tom, em pensava que m'estimàveu el que calia per a fer-ho- digué la tia Polly amb un to dolorit que angunià al minyó. -Sempre hauria estat alguna cosa que jo us hagués importat a bastament per a pensar-hi, encara que no ho haguéssiu fet.

   “哦,姨妈,别这么想,那没什么关系,”玛丽向着汤姆对姨妈说,“汤姆就是这样子,毛手毛脚的,做事总是匆匆忙忙,从不考虑什么后果。”

   -Bé, tieta, no hi ha mala intenció- pledejà Mary. -Tot ve d'aquest geni de Tom, sempre atarantat: agafa tanta embranzida que mai no pensa en res.

   “那就更不应该。要是换了希德,那就不一样了,他会来告诉我的。汤姆,有朝一日当你回想往事的时候,你会后悔的:后悔当初不该这样不把我放在心上。这事对你是无所谓。”

   -Encara és més llàstima. Sid hi hauria pensat. I Sid hauria vingut i ho hauria fet, tanmateix. Tom, girareu els ulls enrera, algun dia, quan sigui massa tard, i us sabrà greu de no haver pensat una mica més en mi, quan us hauria costat tan poca cosa.

   “噢,姨妈,你晓得我真地爱你的。”汤姆说。

   -Tieta, ja ho sabeu, que penso en vós- digué Tom.

   “你要是不光这么说,而且还能做到,我就会更相信你了。”

   -Ho coneixeria millor si traspués en els vostres actes.

   “现在我希望当时真地那么想过,”汤姆后悔地说,“不过我在梦里梦见过你呀,这不也够可以的吗,对不对?”

   -Voldria que se m'hagués acudit- digué Tom amb una inflexió de penediment; -però us vaig somniar fet i fet. Això és alguna cosa: oi?

   “这算什么——连猫也会梦见我的——不过话说回来了,这总比没梦见过我的好。你梦见我什么了?”

   -No gaire: un gat també ho fa ; però val més això que res. Què vau somniar?

   “噢,是这样的,星期三夜里,我梦见你坐在那个床边,希德靠木箱坐着,玛丽离他不远。”

   -Bé doncs: el dimecres a la nit vaig somniar que sèieu per allí, vora el llit, i Sid seia vora la caixa, i Mary al seu costat.

   “没错,我们当时是那样坐的。我们常是这样坐法。我很高兴你在梦里也为我们这么操心。”

   -Bé, així ho férem. Així ho fem sempre. Em plau que els vostres somnis puguin arribar a pendre's tot aquest mal de cap per nosaltres.

   “我还梦见乔·哈帕的妈妈也在这里。”

   -I vaig somniar que la mare de Joe Harper era aquí.

   “嗳呀,她是来过!还有呢?”

   -Ves! i hi era, aquí! Vau somniar cap altra cosa?

   “噢,多着呢,不过现在记不大清楚了。”

   -Oh! Una pila! Però ara tot plegat és tan confós!...

   “那么,尽量回想一下行不行?”

   -Bé, mireu de fer memòria. No podeu?

   “我记得好像风——风吹灭了——吹灭了——”

   -Em sembla, ça com lla, que el vent... el vent apagà...apagà...

   “好好想一想,汤姆!风的确吹灭了什么东西,说呀!”

   -Coratge, Tom! El vent va apagar una cosa! Endavant!

   汤姆把手指放在脑门上,一副很着急的样子。他想了一会说:

   Tom apretà els dits damunt el front durant un afanyós minut, i després digué:

   “我想起来了!风吹灭了蜡烛!”

   -Ja ho tinc! Ja ho tinc! Va apagar la candela!

   “我的天哪!太对了!接着说,汤姆——再接着说!”

   -Déu me val! Endavant, Tom, endavant!

   “我记得好像你说了,嗐,我想那门……”

   -I em sembla que vós diguéreu: «-Ves, jo diria que aquesta porta...»

   “往下说,汤姆!”

   -Endavant, Tom!

   “让我稍微回想一下——别着急。哦,对了,你说你想门是开着的。”

   -Deixeu-m'ho estudiar un moment... només un moment. Oh, sí!... Vau dir que crèieu que la porta era oberta.

   “我当时就像现在这样坐在这儿,我确实说过!对吧,玛丽!汤姆往下说!”

   -Tan cert com que sóc aquí asseguda, ho vaig dir! Veritat, Mary? Endavant.

   “后来……后来……后来发生的事,我有点吃不准。不过我仿佛记得你让希德去……去……。”

   -I després... i després... Bé, no n'estic cert, però em sembla com si haguéssiu manat a Sid que se n'anès i...i...i...

   “去哪儿?说呀?汤姆,我让他去干什么?他去干什么?”

   -I què? I què? Què li vaig fer fer, Tom? Què li vaig fer fer?

   “你让他……你……哦,你让他去关上门。”

   -Li vau fer fer... li vau... Oh! El vau fer callar!

   “啊,我的天哪!我活了大半辈子都没听说有这样的怪事!现在我明白了梦不全是假的。我这就去跟赛伦尼·哈帕(乔的母亲)讲,让她来解释解释这个。她一贯不相信迷信,这回看她还有什么说的。再接着往下说,汤姆!”

   -O Laudes i Matines! Mai no havia sentit una cosa així en tota la vida! No em digueu mai més que en això dels somnis no hi ha cosa vera. Sereny Harper sabrà aquesta feta abans que jo sigui més vella d'una hora. M'hauria plagut de veure-la confrontada amb això, a ella que diu tantes ximpleries sobre les supersticions. Endavant, Tom!

   “哦,现在全想起来了。后来,你说我不坏,不过是淘气罢了。有点浮躁,冒冒失失的。你还说我是个毛头孩子(我想你是这么说的),没一点坏心眼儿。”

   -Oh! Tot va tornant-se clar com el dia, ara. Després diguéreu que jo no era dolent, que només era atarantat i tabalot, i que jo no tenia més responsabilitat que... que... em penso que vau dir un cavallet o alguna cosa per l'istil.

   “一字不差!哦,天哪!接着讲,汤姆!”

   -I així fou! Bé! Senyor, Déu meu! Endavant Tom!

   “接着你就哭了。”

   -I després començàreu de plorar.

   “我是哭了。我哭了,那已经是常事了。那后来呢?”

   -Oi, oi. No era la primera vegada, però. I després...

   “后来哈帕夫人也哭了起来。她说乔也是和我一样的孩子,她后悔不该为奶酪的事,用鞭子抽打他。其实是她自己把奶酪倒掉了——”

   -Després la senyora Harper començà de plorar, i digué que Joe era igual, i que li sabia greu d'haver-lo fuetejat per haver-se begut la llet que ella mateixa havia llençat...

   “汤姆,你真神了!你的梦就是预言!”

   -Tom! L'Esperit era damunt vostre! Estàveu profetitzant... Això és el que fèieu! Laudes i Matines!... Endavant, Tom!

   “后来希德他说——他说……”

   -Després Sid digué... digué...

   “我记得我当时好像没说什么。”希德说。

   -No crec haver dit res- va fer Sid.

   “不,希德,你说了。”玛丽说。

   -Sí, sí, que vau parlar, Sid- digué Mary.

   “你俩住嘴,让汤姆往下说!他说什么了,汤姆?”

   -Calleu vosaltres, i Tom que vagi dient! Què digué, Tom?

   “他说——我觉得他是这样说的:他希望我在另一个世界里,过得更舒服些,不过要是我从前某些方面表现得更好些……”

   -Digué... em sembla que digué que esperava que jo em trobava millor on era, però que si m'hagués portat millor en algunes coses...

   “瞧,你们听见了吧!当时他正是这么说的!”

   -No ho sentiu, això? Són les seves mateixes paraules!

   “还有,你让他闭嘴。”

   -I vós el vau fer callar amb un rebuf.

   “我的确这样讲了!这事一定有个高手在帮你的忙。一定有个高手在暗地里帮你的忙!”

   -Ja ho crec, que sí! Devia haver-hi un àngel, allí. Hi havia un àngel, en algun indret!

   “哈帕夫人还把乔放爆竹吓着她的事讲了一遍,你就讲了彼得和止痛药……”

   -I la senyora Harper digué que Joe l'havia assenyalada amb un piula, i vós parlàreu de Pere i el mata-xacres...

   “真是千真万确!”

   -Tan cert com que ara respiro!

   “后来你们还谈论了很多事情,讲了到河里打捞我们,讲了星期日举行丧礼,后来你和哈帕夫人抱在一起哭了一场,最后她离开走了。”

   -I després hi hagué una mala fi de conversa sobre l'escorcoll del riu causat per nosaltres, i el funeral que hi havia d'haver diumenge; i després vós i la vella senyoreta Harper us abraçàreu i ploràreu, i ella se n'anà.

   “事情经过确实如此!确实如此,就像我现在坐在这里一样,一点也不差。汤姆,即使亲眼见过的人,说的也不过如此了!那么后来呢?继续说,汤姆!”

   -D'aquesta manera va succeir! D'aquesta mateixa manera, tan cert com jo estic aquí asseguda. Tom, no podríeu dir-ne més si ho haguéssiu vist! I, en acabat, què més? Endavant, Tom.

   “我记得后来你为我做了祈祷——我能看见,还能听见你所说的每个字。你上床睡觉了,我感到非常难过,于是拿出一块梧桐树皮,在上面写道:‘我们没有死,只是去当海盗了。’还把它放在桌子上的蜡烛旁边;后来你躺在那儿睡着了,看上去没有什么异样。我走过去,弯下腰来,吻了你的嘴唇。”

   -Després vaig pensar que pregàveu per mi; i us vaig poder veure i vaig sentir totes les paraules que dèieu, i us en vau anar al llit; i jo estava tan adolorit que vaig agafar un tros d'escorça de sicomor i vaig escriure-hi: «No som pas morts; no més som lluny, fent de pirates»: I el vaig posar damunt la taula, vora la candela; i després fèieu una cara de tanta de bondat, ajaguda al llit i ben adormida, que vaig pensar que anava i em decantava damunt vostre i us besava.

   “是吗,汤姆,是吗!为了这一点,我会原谅你一切过错的!”于是她一把搂住这个小家伙,这一搂反而使他感到自己就像一个罪恶深重的小混蛋。

   -Això vau fer, Tom? Això, vau fer? Pèr això sol us ho perdono tot.- I agafà el minyó en una abraçada esclafadora, dins la qual ell es sentí el més abjecte dels criminals.

   “虽然这只是一个——梦,倒也不错。”希德自言自语,声音小得刚好能听见。

   -Molt amorós, encara que només era que un somni- monologà Sid, oint-se'l amb prou feines.

   “闭上嘴,希德!一个人梦有所思,日有所为。汤姆,这是我特意为你留的大苹果,打算要是能找到你,就给你吃——现在去上学吧。你终于回来了,我感谢仁慈的圣父。凡是相信他,听他话的人,上帝一定会对他们大发慈悲。不过天知道我是不配的。不过要是只有配受他爱护的人才能得到他的保佑,由他帮助渡过灾难,那就没有几个人能在临死前,能从容微笑,或是到主那里去安息了。走吧,希德、玛丽,还有汤姆——快走吧——你们耽误了我很长时间。”

   -Quietud, Sid: un hom fa allò mateix en somnis que faria estant despert. Aquí hi ha una grossa poma de Milum que us havia reservat, Tom, per si mai més éreu trobat. I ara aneu a l'escola. Estic tota agraïda al bon Déu i Pare de tots nosaltres per haver-vos recobrat; Ell és pacient i clement per als qui creuen en Ell i serven la seva paraula, encara que la Bondat divina sap que jo sóc indigna; però, si només els dignes rebessin la seva benedicció i fossin a aixopluc de la seva mà en les bandes alteroses, ben pocs somriurien aquí baix, o entrarien mai dins el seu repòs quan la llarga nit fou arribada. Aneu, Sid, Mary, Tom, eixiu: ja m'heu fet nosa massa estona.

   孩子们动身上学去了,老太太就去我哈帕太太,想以汤姆那个活生生的梦来说服哈帕太太,梦有时也能成真。希德离开家的时候,对汤姆所讲的心中已有了数。不过,他并没有说出来,那就是:“这不可信——那么长的一个梦,居然没有一点差错!”

   Els minyons eixiren cap a l'escola, i la vella senyora anà a fer una visita a la senyora Harper, a triomfar de son realisme amb el somni meravellós de Tom. Sid tenia massa seny per a confegir el pensament que duia al magí en deixar la casa. El pensament era aquest:

    -Això amb prou feines se sosté: un somni tan llarg com aquest, sense cap errada!

   瞧,汤姆现在可神气了,他成了英雄。他一改往日的蹦蹦跳跳,走路时,腰板挺直,俨然一副受人注目的海盗相。是的,他从人群中走过时,既不看他们一眼,也不理睬他们说什么,把他们全不当一回事,小家伙们成群结队跟在他身后,并以此为荣。汤姆也不介意,仿佛自己成了游行队伍中的鼓手或是进城表演的马戏团中的领头那样受人注目。与他同龄的伙伴们表面上装着根本不知道他曾走失过那回事,但心里却忌妒得要命。他们要是也能像这个鬼东西那样,皮肤被晒得黝黑,又如此受人仰目,那死也眠目,但就是拿马戏团来换,汤姆一样也不愿让给他们。

   Quín heroi s'havia fet ara, Tom! Poc anava a salts i gambades, sinó que es movia amb un digne estarrufament, com esqueia a un pirata que sabia que l'esguard públic era damunt ell. I talment hi era. Ell procurà de no dar entenent que veia les mirades o sentia les dites quan passava; però li eren sucre i mel. Nois més petits ramadejaven a sos talons, tan ufanosos d'ésser vistos amb ell i d'ell tolerats com si es tractés del timbaler que obre la processó, o l'elefant que condueix una col·lecció de feres cap al poble. Els minyons de son mateix volum feien veure que no sabien que se n'hagués anat; però tanmateix l'enveja els consumia. Haurien donat qualsevol cosa per tenir la seva pell bruna, colrada, i la seva anomenada resplendent; i Tom no s'hauria privat d'una i altra per tot un circ.

   在学校里从孩子们羡慕的眼神里可以看出汤姆和乔简直被人给捧上了天。不久,这两位“英雄”就开始翘尾巴,别人只好强忍着。于是他俩就向那些如饥似渴的“听众”讲起了他们冒险的经历。可刚一开头,他们就不往下讲,因为他们富于想象力,不时添油加醋,你想故事能有结束的时候吗?到后来,他们拿出烟斗,不急不忙地抽着烟,四处踱着步。这时,他们的神气劲达得了登峰造极的地步。

   A l'escola, els infants feren tantes bocades d'ell i de Joe, i els lliuraren amb l'esguard una admiració tan eloqüent, que els dos herois no trigaren a esdevenir insufriblement enravents. Començaren de dir llurs aventures als oïdors famolencs... però només començaren: no era cosa que probablement tingués una fi, havent-hi imaginacions com les llurs per a proveir el material. I, finalment, quan desembutxacaren les pipes i donaren el tomb traient serenes bufades arribaren al cim mateix de la glòria.

   汤姆横下一条心,没有贝基·撒切尔他也行。只要有荣耀就有一切,他愿为荣耀而活着。既然现在他出了名,或许她会要求重新和好。不过,那是她的事,她会发现他现在根本不在乎了。不久,她来了。汤姆装着没看见她,跑到另一群男女孩子们中间说起话来。他很快发现她脸通红,来回走个不停,四处张望,好像是在追逐同学们,追上一个就笑着大叫一声,乐乐呵呵的。可是他还注意到她总在他的附近抓人,每抓到一个,都好像有意向他这边瞟上一眼。汤姆那不可告人的虚荣心全得到了满足,这下他更觉得自己是个人物了,因此对她越是不动声色,视而不见。她不再嘻戏了,只是犹犹豫豫地走来走去。她叹了一口气,闷闷不乐地看着汤姆,见他只和艾美·劳伦斯一人讲话,不理睬别的人。她立即感到极度悲伤,变得烦躁不安。她想走开,可两脚不听使唤,身不由己地来到了同学们一边。她装着满不在乎的样子对离汤姆十分近的那个女孩说:

   Tom decidí que ara es faria independent de Becky Thatcher. Amb la glòria n'hi havia prou. Viuria per a la glòria. Ara que ell era una persona assenyalada, potser voldria fer les paus. Bé, que ho provés: ja veuria com ell podia ésser tan indiferent com d'altres persones. Al cap de poc, ella arribà. Tom pretengué que no la veia. S'allunyà i es reuní a un grup de nois i noies, i començà de parlar. Aviat hagué esment que ella posava travetes d'ací d'allà amb cara encesa i ulls bellugadissos, fent veure que estava aqueferada en la percaça de companyons d'escola, i fent esgarips, de tant riure, quan aconseguia una captura; però Tom reparà que ella sempre feia les seves captures en son veïnatge, i que semblava pegar a gratcient una llambregada en direcció seva, en aquells instants, tanmateix. Això afalagà tota la ufanosa vanitat que ell arrecerava: així és que, per compte de captivar-lo això, féu sinó enravenar-lo més i augmentar la seva diligència en fer per manera de no trair que ell sabia que ella era a prop. Aviat deixà córrer, ella, el fer l'alosa, i es mogué per aquells voltants irresoluda, sospirant una o dues vegades i llambregant furtivament i dalerosament envers Tom. Després observà que ara Tom enraonava amb més privadesa a Amy Lawrence que a ningú més. Sentí una punyida dolorosa, i esdevingué inquieta i contorbada al mateix temps. Provà d'allunyar-se, però els seus peus eren traïdors, i, en lloc d'obeir-la, la portaren al grup. Becky digué a una noia, gairebé arran de Tom, amb fingida vivacitat:

   “哟,是玛丽·奥斯汀呀!你这个坏家伙,干吗没去主日学校?”

   -I ara, Mary Austin! Dolenta! Per què no vinguéreu a l'escola del diumenge?

   “我去了——你没见我去吗?”

   -Sí, que vaig anar-hi: no em veiéreu?

   “不错,没看见。你去了?那你坐在什么地方?”

   -Ai, ai! No!... Hi éreu? On sèieu?

   “我一惯在彼得小姐那一班。不过,我当时倒看见你在那儿。”

   -Era a la classe de la senyoreta Peters, on sempre vaig. Jo sí, que us vaig veure.

   “是吗?真有趣,我居然没看见你。我原想告诉你野餐的事情。”

   -Sí? Bé és estrany que no us veiés. Volia parlar-vos de la forada.

   “啊,太捧了。谁来操办呢?”

   -Oh! És divertit, això! Quí convida?

   “我妈打算让我来。”

   -La mamà me'n deixa fer una.

   “噢,好极了,我希望她会让我参加。”

   -Oh! Molt bé. Espero que m'hi deixarà anar.

   “嗯,她会的。野餐是为我举办的。我爱叫谁,她都愿意。我爱叫你来,她当然愿意喽。”

   -Oh! Ben cert. La forada es fa per a mi. Hi deixarà ésser a tothom que jo vulgui, i jo us hi vull.

   “棒极了。什么时候办呀?”

   “要不了多久,也许放假就办。”

   “好,这太有意思了!你打算请所有的男女同学吗?”

   -És tan bonic, sempre, una forada! Convidareu totes les noies i nois?

   “对,凡是我的朋友,我都请。还有想和我交朋友的人,我也请。”说完,她偷偷瞥了一眼汤姆,可是他正跟艾美·劳伦斯讲岛上那场可怕的暴风雨的故事:当时一道闪电划破长空,把那棵大梧桐树“劈成碎片”,而他自己站得离那棵大梧桐树还“不到三英尺远”。

   -Sí, a tothom que em sigui amic... o me'n vulgui ésser - I llucà d'allò més furtivament a Tom. Però ell enraonava a tot drap amb Amy Lawrence sobre la paorosa tempesta de l'illa, i li deia com el llamp esfondrà el gran sicomor «fent-ne estelles», mentre ell «n'estava a uns quants pams».

   “喂,我能参加吗?”格雷赛·米勒说。

   -Oh! Puc venir?- digué Gràcia Miller.

   “能。”

   -Sí.

   “还有我呐?”莎丽·罗杰问。

   -I jo?- saltà Sally Rogers.

   “你也能。”

   -Sí.

   “我也能吗?”苏赛·哈帕问道,“乔呢?”

   -I jo també?- féu Susy Harper. -I Joe?

   “都能去。”

   -Sí

   就这样,除汤姆和艾美以外,所有的孩子都高兴地拍着手,要求贝基请他们参加野餐。汤姆冷冰冰地转身带着艾美走了,边走边和她谈着。见到这情景,贝基气得嘴唇发抖,泪往上涌。她强装笑脸,不让别人看出有什么异样来,继续聊着。可是野餐的事现在失去了意义,一切都黯然失色。她马上跑开,找了一个无人的地方,照她们的说法“痛哭了一场”。由于自尊心受到了伤害,她闷闷不乐地坐在那里,一直坐到上课铃响,这时,她站起身来,瞪大眼睛,一副复仇的样子,把辫子往后一甩说:有他好看的。

   I així d'altres, amb alegres picaments de mans, fins que tot el grup hagué demanat invitacions, fora de Tom i de Amy. Aleshores Tom es girà cap enfora fredament, enraonant encara i enduent-se'n Amy. Els llavis de Becky tremolaren i les llàgrimes entelaren sos ulls. Amagà aquests senyals amb joia forçada i continuà parlotejant; però l'animació havia fugit de la forada, aleshores, i de tota altra cosa. Becky se n'anà tan aviat com pogué, i s'amagà, i s'abandonà a allò que el seu sexe nomena «un bon plor». Després s'assegué tota consirosa, amb l'orgull ferit, fins que sonà la campana. S'alçà aleshores, amb un tret venjatiu en sos ulls, i sacsejà les seves trenes i digué que ja sabia el què li pertocava fer.

   课间休息的时候,汤姆继续和艾美逗乐,一副得意洋洋、心满意足的样子。他走来窜去想让贝基看见,以此来激怒她,伤她的心。最后,他终于在教室后面找到她。可他却像泄了气的皮球似的,情绪一落千丈。原来,贝基正舒舒服服地坐在一条小板凳上和阿尔费雷德·邓波儿一起在看画书。他们看得聚精会神,头也凑得很近,仿佛世上只有他俩存在。嫉妒的火焰在汤姆身上燃烧起来。他开始憎恨自己,骂自己是个傻瓜,白白放弃了贝基给他言归于好的机会。凡是能骂自己的话,他都派上了用场。他又急又气,直想放声大哭一场。而艾美此时却很开心,边走边快快活活地聊着。汤姆一句也听不进去,只是默默无语地往前走。艾美有时停下来,等他答话,他很尴尬,答得总是前言不对后语,不管问他什么,回答都是是的,是的。他忍不住一次又一次地走到教室后面,看见那可恨的一幕,气得他眼球都要掉了出来。更让他发疯的是贝基·撒切尔根本就没有把他放在眼里,不知道世上还有他这个大活宝(他是这么想的)。实际上贝基已发现他来了,她知道这次较量中自己赢了,见现在轮到汤姆受罪,她十分高兴。

   A la suspensió de classes, Tom continuà el seu enamoriscament amb Amy, ple de joiosa ufana. I es mantingué a la deriva en aquells volts, per trobar Becky i lacerar-la amb aquella representació. A la fi va sotjar-la, però l'argent viu de son termòmetre baixà de cop i volta. Era Becky asseguda còmodament en un branquet, darrera el casal de l'escola, tot mirant un llibre d'imatges amb Alfred Temple; i tan ataleiats hi estaven, i llurs caps eren tan pròxims damunt el llibre, que no semblaven adonar-se de cap cosa del món exterior. Roent gelosia arborà les venes de Tom. Començà d'odiar-se a sí mateix per haver bandejat l'avinentesa que Becky li havia ofert per reconciliar-se. Es digué a sí mateix beneit, i tots els noms desplaents que pogué imaginar. Necessitava plorar, de despit. Amy anava parlotejant alegrement, mentre caminaven, perquè tot el seu cor cantava; però la llengua de Tom havia perdut el seu ofici. No sentí el que anava dient Amy; i cada vegada que ella s'aturava esperant què diria, ell no feia sinó tartamudejar un assentiment d'allò més matusser, tan aviat escaient com no. Anà donant voltes i més voltes amb Amy per darrera el casal de l'escola, per tal d'abrandar sos ulls amb l'odiós espectacle. No se'n sabia estar. I l'enfollia de veure, com es pensava veure, que Becky Thatcher ni una sola vegada sospités que ell es trobava en el món dels vivents. Però ella el veia, tanmateix, i sabia que guanyava en la lluita, ça com llà, i estava contenta de veure'l sofrir com ella havia sofert.

   艾美兴高采烈地叽叽喳喳说个不停,汤姆感到无法忍受。他暗示自己有事要办,而且时间不等人,必须马上就去做;可那个姑娘根本没明白过来,还是照讲不停。汤姆想:“哎,该死的,怎么老是缠着我不放。”到后来他非走不可了,可她仍是糊里糊涂,还说什么她会来“等他”。于是汤姆只得匆匆地悻悻离去。

   El feliç parloteig d'Amy esdevingué intolerable. Tom es referia coses de les quals havia de captenir-se, coses que calia fer; i el temps volava. Però era endebades; la noia seguia refilant. Tom va pensar:

    -Oh! L'endiastrada! No me'n lliuraré mai més!

    A la fi, li calgué captenir-se d'aquelles coses; i ella digué, sense artifici, que seria «per aquests volts» en plegar-se l'escola. I ell cuità a allunyar-se, odiant-la per aquella sol·licitud.

   汤姆咬牙切齿地想:“要是城里别的孩子那也就算了,可偏碰上圣路易斯来的这个自以为聪明的花花公子。那又怎么样,你刚一踏上这块土地,我不就揍了你一顿吗?只要让我逮住,你还得挨揍,那我可就……”

   -I no havia d'ésser cap altre noi!- pensà Tom, xerricant de dents. -Cap altre noi de tot el poble, sinó aquest clenxinat de Sant Lluís que es pensa vestir amb tanta d'elegància i ésser aristòcrata! Oh! Molt bé. Jo us vaig clavar una pallissa el primer dia que veiéreu aquest poble, mestre, i us en clavaré una altra! Espereu que us ensopegui fora d'aquí! Us atraparé i...

   于是他拳打脚踢,平空乱舞一通,仿佛正在打那个孩子,挖他的眼睛。“我揍你,我揍你,不叫求饶!我要让你记住这个教训。”这场想象的打斗以对方失败而告终,汤姆感到心满意足。

   I, tot caminant, feia el moviment d'apallissar un noi imaginari, dant cops de puny a l'aire i puntades de peu, traient-li un ull.

    -Oh! La cosa marxa: oi? Heu cridat abastament: oi? Ara vejam si això us serveix de lliçó.

    I així la pallissa imaginària acabà a satisfacció seva.

   中午时分,汤姆溜回家。有两件事让他很头疼:一是艾美的欢乐,他受不了她的纠缠;二是教室后面的那一幕,嫉妒让他再也不能经受别的打击了。贝基继续和阿尔费雷德看画书,时间一分一秒地过去,她想看汤姆的笑话,可汤姆却没有来,她那得意的心里不免蒙上一层阴影,于是她不再沾沾自喜了,继之而来的是心情沉重。她不能集中思想,到后来又变得心情忧郁。可是希望总是落空,汤姆并没有来。最后她伤心极了,后悔自己把事情做过了头。那个可怜的阿尔弗雷德见她心不在焉就不停地大声说道:“喂,你看这一张真有趣!” 这回,她终于耐不住性子了,说: “哼,别烦我了!我不喜欢这些东西!”说完,她突然大哭起来,站起身扭头就走。

   Tom fugí a casa al migdia. La seva consciència no hauria comportat una gota més de l'agraïda felicitat d'Amy, i la seva gelosia no hauria pogut sofrir més altra dissort. Becky continuà la seva inspecció de imatges amb Alfred; però, com que els minuts anaven desfilant i Tom no compareixia a sofrir, son triomf començà d'ennuvolar-se i perdé interès. Després vingué la gravetat, la ment vagarívola, i després melangia. Dues o tres vegades posà la mà a l'orella en oir una passa; però era una falsa esperança: Tom no comparegué. A la fi esdevingué tota desolada, i desitjà de no haver portat la cosa tan enllà. Quan, veient el pobre Alfred que estava per perdre-la, i no sabent còm era, anava exclamant: -Oh! Aquí n'hi ha una de bonica! Mireu aquesta!- ella perdé la paciència, a la fi, i digué:

    -Oh! No em carregueu més! Tant se me'n dóna, de vós.- I esclatà en llàgrimes, i s'aixecà i emprengué sa via.

   阿尔弗雷德跟在她身边想安慰她,可是她却说:

   Alfred se n'anà al seu costat, i es proposava de fer per manera de reconfortar-la; però ella digué:

   “滚开,别管我!我讨厌你!”

   -Aneu-vos-en: deixeu-me sola, si podeu. No us puc sofrir!

   于是这孩子便止住了脚步,纳闷自己是不是做错了什么——因为事先说好了整个中午休息时,她都要和他一块儿看画书的——可是现在她却哭着走了。他苦思冥想来到了空荡荡的教室,感到受了羞辱,非常恼火。很快,他琢磨出了事情的缘由;原来他成了这个女孩子对汤姆·索亚发泄私愤的工具。想到这一点,他越发痛恨汤姆。他希望能找个办法既能让这家伙吃苦头又不连累自己。这时,汤姆的拼音课本跃入他的眼帘。报复的机会来了,他乐滋滋地把书翻到当天下午要学的那一课,然后把墨水泼在了上面。

   El minyó, doncs, s'aturà, demanant-se quína en devia haver fet (perquè ella havia dit que miraria les imatges tota la migdiada); i ella seguí son camí, plorant. Aleshores Alfred se n'anà tot pensívol cap a la escola deserta. Es sentia humiliat i enfurit. Fàcilment descobrí el tirany de la veritat: la noia l'havia fet servir de ninot per esplaiar el despit que li havia causat Tom Sawyer. Son odi contra Tom estigué lluny de minvar, en acudir-se-li aquest pensament. Desitjà que se li acudís alguna manera de crear mals de cap a aquell noi, sense arriscar-s'hi gaire ell mateix. El llibre de lectura de Tom caigué sota sos ulls. Veu's aquí una avinentesa per a ell. Obrí tot satisfet la lliçó de la tarda, i escampà tinta per la pàgina.

   阿尔弗雷德的这一举动被站在他身后窗户外面的贝基发现了,她马上不露声色地走开。她打算回家把这事告诉汤姆,他一定会感激她,然后尽释前嫌,重归于好。可到了半道上,她又改变了主意。一想起汤姆在她说野餐时的那副神气样,她心里阵阵灼热,感到无地自容。她下定决心,一来让汤姆因此受鞭笞;二来永远恨他。

   Becky, que dava una ullada a l'interior de l'escola en aquell moment, per una finestra del darrera d'ell, veié l'acció i passà de llarg, sense descobrir-se. Se n'anà cap a casa, aleshores, proposant-se de trobar Tom i dir-l'hi: Tom ho agrairia, i llurs encaparraments serien guarits. Abans que fos a mig camí de casa, havia canviat de parer. La memòria de com l'havia tractada Tom quan ella parlava de la seva forada vingué a coure-li de bell nou, i l'ompli de vergonya. Resolgué de deixar-lo fuetejar per compte del llibre espatllat, i, de passada, odiar-lo per sempre més.