BUT there was no hilarity in the little town that same tranquil Saturday afternoon. The Harpers, and Aunt Polly's family, were being put into mourning, with great grief and many tears. An unusual quiet possessed the village, although it was ordinarily quiet enough, in all conscience. The villagers conducted their concerns with an absent air, and talked little; but they sighed often. The Saturday holiday seemed a burden to the children. They had no heart in their sports, and gradually gave them up.
Però no hi havia pas rialles, en el poblet, aquella tranquila tarda de dissabte. La família Harper, i la tia Polly i els seus, s'endolaven amb molt de sentiment i moltes llàgrimes. Una calma inavesada s'havia ensenyorit del poblet, encara que habitualment la calma hi era bé prou a tot arreu. Els vivents del poblet feien les feines llurs amb un posat abstret i amb poca enraonia; però tot sovint sospiraven. La festa del dissabte els semblava una càrrega als infants: no hi eren de grat, en els jocs que jugaven, i de mica en mica els van abandonar.
In the afternoon Becky Thatcher found herself moping about the deserted schoolhouse yard, and feeling very melancholy. But she found nothing there to comfort her. She soliloquized:
A la tarda, Becky Thatcher anà a raure, tota abaltida, vora el camp desert de l'escola, i amb un gran sentiment de melangia. Però no hi trobà cap cosa, allí, que la reconfortés. Feia aquest soliloqui:
"Oh, if I only had a brass andiron-knob again! But I haven't got anything now to remember him by." And she choked back a little sob.
-Oh! Només que tornés a tenir aquell pomet de llautó! Però ara no me'n resta cap cosa, d'ell, que me'n faci memòria!- I ofegà un sospir.
Presently she stopped, and said to herself:
Al cap de poc s'aturà, i es digué a sí mateixa:
"It was right here. Oh, if it was to do over again, I wouldn't say that--I wouldn't say it for the whole world. But he's gone now; I'll never, never, never see him any more."
-Ell es va portar com calia, aquí. Oh! Si allò tornés a passar, no diria aquella cosa; no la diria per res del món. Però ara ell és mort: mai més, mai més, mai més, no el tornaré a veure!
This thought broke her down, and she wandered away, with tears rolling down her cheeks. Then quite a group of boys and girls--playmates of Tom's and Joe's--came by, and stood looking over the paling fence and talking in reverent tones of how Tom did so-and-so the last time they saw him, and how Joe said this and that small trifle (pregnant with awful prophecy, as they could easily see now!)--and each speaker pointed out the exact spot where the lost lads stood at the time, and then added something like "and I was a-standing just so--just as I am now, and as if you was him--I was as close as that--and he smiled, just this way--and then something seemed to go all over me, like--awful, you know--and I never thought what it meant, of course, but I can see now!"
Aquest pensament esfondrà son coratge, i s'allunyà vagarívola, amb les llàgrimes que li rodaven per les galtes. Després, una colla de minyons i noies (companyons de joc de Tom i de Joe) comparegueren, i s'aturaren a mirar per damunt l'estacada del clos, tot parlant, en to reverent, de còm havia fet Tom això i allò la darrera vegada que el veieren, i còm Joe digué aquesta i aquella petita bagatel·la (gràvida de paorosa profecia, com ara veien bé prou!); i cada orador assenyalava l'indret exacte on els minyons perduts havien estat aleshores, i després afegien alguna cosa així: -I jo m'estava dret d'aquesta manera, igual que estic ara i com si vós fóssiu ell, n'estava a prop aiximateix; i ell somrigué de aquesta manera. I després vaig tenir una mena de pressentiment com si... terrible, sabeu? I poc va acudir-se'm què voldria dir, naturalment; però massa que ho veig ara!
Then there was a dispute about who saw the dead boys last in life, and many claimed that dismal distinction, and offered evidences, more or less tampered with by the witness; and when it was ultimately decided who did see the departed last, and exchanged the last words with them, the lucky parties took upon themselves a sort of sacred importance, and were gaped at and envied by all the rest. One poor chap, who had no other grandeur to offer, said with tolerably manifest pride in the remembrance:
Després hi hagué una disputa sobre quí havia vist per darrera vegada en vida els minyons difunts, i molts recaptaren aquesta ombrívola distinció, i oferiren proves, més o menys intervingudes pels testimonis: i quan romangué decidit, finalment, quí era que havia vist darrerament els que ja no eren, i canviat amb ells les darreres paraules, les persones sortoses assumiren una espècie de sagrada importància, i tota la resta els miraren bocabadats i envejosos. Un pobre vailet, que no tenia altra grandesa a mostrar, digué, amb un orgull bastant palès en la recordança:
"Well, Tom Sawyer he licked me once."
-Bé, Tom Sawyer, una vegada, em va fer un cap nou.
But that bid for glory was a failure. Most of the boys could say that, and so that cheapened the distinction too much. The group loitered away, still recalling memories of the lost heroes, in awed voices.
Però aquesta reivindicació de glòria fou una fallida: la major part dels minyons podien dir igual cosa, i això rebaixava massa de preu la distinció. El grup anà a matar l'estona més en fora, evocant encara memóries dels herois perduts, amb veu intimidada.
When the Sunday-school hour was finished, the next morning, the bell began to toll, instead of ringing in the usual way. It was a very still Sabbath, and the mournful sound seemed in keeping with the musing hush that lay upon nature. The villagers began to gather, loitering a moment in the vestibule to converse in whispers about the sad event. But there was no whispering in the house; only the funereal rustling of dresses as the women gathered to their seats disturbed the silence there. None could remember when the little church had been so full before. There was finally a waiting pause, an expectant dumbness, and then Aunt Polly entered, followed by Sid and Mary, and they by the Harper family, all in deep black, and the whole congregation, the old minister as well, rose reverently and stood until the mourners were seated in the front pew. There was another communing silence, broken at intervals by muffled sobs, and then the minister spread his hands abroad and prayed. A moving hymn was sung, and the text followed: "I am the Resurrection and the Life."
Al matí següent, un cop acabada l'hora de l'escola dominical, la campana començà a tocar a morts en lloc de voltejar de la manera acostumada. Fou un Sàbat, aquell, ben silenciós; i el so planyívol semblava en harmonia amb la quietud consirosa que pesava damunt la natura. La gent del poblet començaren d'aplegar-se, ronsejant una mica al vestíbul per conversar amb murmuris sobre el trist esdeveniment. Però no hi havia murmuris dins l'estatge: només el fúnebre zumzeig dels vestits, en anar les dones a llurs seients, hi trencava el silenci. Ningú podia recordar que l'esglesiola s'hagués vist mai tan plena. Finalment hi hagué una pausa d'espera, una mudesa expectant, i aleshores entrà la tia Polly, seguida de Sid i Mary, i després de la família Harper, tots de negre rigorós; i tot el poble fidel, i àdhuc el vell ministre, s'alçaren reverentment i romangueren drets fins que els endolats s'assegueren al primer banc. Hi hagué un altre silenci general, romput a intervals per sanglots apagats, i després el ministre estengué les mans i pregà. La gent cantà un himne colpidor, i fou recitat el text «Jo só la Resurrecció i la Vida».
As the service proceeded, the clergyman drew such pictures of the graces, the winning ways, and the rare promise of the lost lads that every soul there, thinking he recognized these pictures, felt a pang in remembering that he had persistently blinded himself to them always before, and had as persistently seen only faults and flaws in the poor boys. The minister related many a touching incident in the lives of the departed, too, which illustrated their sweet, generous natures, and the people could easily see, now, how noble and beautiful those episodes were, and remembered with grief that at the time they occurred they had seemed rank rascalities, well deserving of the cowhide. The congregation became more and more moved, as the pathetic tale went on, till at last the whole company broke down and joined the weeping mourners in a chorus of anguished sobs, the preacher himself giving way to his feelings, and crying in the pulpit.
Anant continuant el servei religiós, el clergue féu tals pintures de les gràcies, les maneres captivadores i les promeses excepcionals dels minyons perduts, que tota ànima present, creient que reconeixia aquestes imatges, sentí una punyida de dolor en recordar que persistentment havia estat sempre orba davant elles, i, persistentment, no havia vist sinó defectes i tares en els pobres minyons. El ministre referí més d'un incident commovedor de les vides dels que ja no eren, que, tanmateix, il·lustraven llurs dolces i generoses natures, i la gent pogué veure amb prou facilitat, ara, si n'eren de nobles i de bells aquells episodis, i recordaren amb recança que quan s'esdevingueren els semblaren bretolades de marca, ben mereixedores del vit de bou. El poble fidel esdevingué més i més commogut a mesura que prosseguí la patètica història, fins que, a la fi, tota la concurrència, no podent contenir-se més, s'ajuntà als endolats que ploraven en un plor de sanglots angoixosos, i el mateix predicador cedí a sos sentiments i es posà a plorar en el púlpit.
There was a rustle in the gallery, which nobody noticed; a moment later the church door creaked; the minister raised his streaming eyes above his handkerchief, and stood transfixed! First one and then another pair of eyes followed the minister's, and then almost with one impulse the congregation rose and stared while the three dead boys came marching up the aisle, Tom in the lead, Joe next, and Huck, a ruin of drooping rags, sneaking sheepishly in the rear! They had been hid in the unused gallery listening to their own funeral sermon!
Sonà un cruixit, a la galeria, que ningú reparà: un moment després la porta de l'església xerricà. El ministre alçà sos ulls, que regalaven damunt son mocador, i romangué traspostat! Primer un, després un altre parell d'ulls, seguiren els del ministre; i aleshores, gairebé en un sol impuls, la concurrència s'aixecà, astorada, a l'ensems que els tres minyons morts anaven pujant pel passadís: Tom al davant, Joe després, i Huck, una ruïna de penjarelles esparracades, arrossegant-se temoregament al darrera. Havien estat amagats en la inusada tribuna, escoltant llur pròpia oració fúnebre!
Aunt Polly, Mary, and the Harpers threw themselves upon their restored ones, smothered them with kisses and poured out thanksgivings, while poor Huck stood abashed and uncomfortable, not knowing exactly what to do or where to hide from so many unwelcoming eyes. He wavered, and started to slink away, but Tom seized him and said:
La tia Polly, Mary i els Harpers es precipitaren damunt els infants recobrats, els ofegaren a besades, i expandiren accions de gràcies a dolls, mentre el pobre Huck romania avergonyit i inconfortable. sense saber exactament què li pertocava fer o còm podia amagar-se de tantes mirades malacollidores. Vacil·là, i anava a fer-se escàpol; però Tom l'agafà i digué:
"Aunt Polly, it ain't fair. Somebody's got to be glad to see Huck."
-Tia Polly, això no està bé; algú ha d'alegrar-se de veure Huck.
"And so they shall. I'm glad to see him, poor motherless thing!" And the loving attentions Aunt Polly lavished upon him were the one thing capable of making him more uncomfortable than he was before.
-I és clar que sí! Jo n'estic ben contenta, de veure'l, pobra criatura sense mare!- I les amoroses atencions que li prodigà la tia Polly eren l'única cosa que podien fer-lo més inconfortable que no estava abans.
Suddenly the minister shouted at the top of his voice: "Praise God from whom all blessings flow--sing!--and put your hearts in it!"
De cop i volta el ministre cridà amb tota la força de sos pulmons:
-Lloeu el Senyor, que ens dóna tota benedicció... Canteu, i poseu-hi tot el cor!
And they did. Old Hundred swelled up with a triumphant burst, and while it shook the rafters Tom Sawyer the Pirate looked around upon the envying juveniles about him and confessed in his heart that this was the proudest moment of his life.
I així ho feren: l'himne prorrompé en un esclat triomfal; i, mentre les bigues n'eren estremides, Tom Sawyer el Pirata mirà la minyonia envejosa del seu voltant, i confessà, cor endins, que aquell era el moment més altívol de la seva vida.
As the "sold" congregation trooped out they said they would almost be willing to be made ridiculous again to hear Old Hundred sung like that once more.
Quan el venut poble fidel sortí en corrues a fora, hom deia que gairebé fóra plaent d'ésser entabanats altra vegada per a sentir l'himne, cantat d'aquella manera, de bell nou.
Tom got more cuffs and kisses that day--according to Aunt Polly's varying moods--than he had earned before in a year; and he hardly knew which expressed the most gratefulness to God and affection for himself.
Tom rebé més patacades i besos aquell dia (segons els diversos estils de la tia Polly) que no hauria guanyat en un any; i ell amb prou feines sabia quína cosa era, de totes dues, la més expressiva de gratitud envers Déu i afecte envers ell.