S'acostaven les vacances. El mestre d'escola, sever en tota ocasió, esdevingué més sever i més exigent que mai, perquè volia que l'escola es lluís el dia dels exàmens. El seu regle i la seva fèrula ja estaven poques vegades en vaga: almenys entre els alumnes menors. Només els nois més grans, i les senyoretes de divuit i de vint, s'escapaven del fuet. Els fueteigs del senyor Dobbins eren d'alló més vigorosos, altrament; perquè, encara que son cap, sota la perruca, era perfectament calb i resplendent, acabava d'arribar a la mitja edat, i no hi havia indici de feblesa en son sistema muscular. A mesura que el gran dia s'atansava, tota la tirania que hi havia dins ell comparegué a la superfície: semblava trobar un plaer venjatiu a castigar les menors negligències. La conseqüència era que els nois més petits despenien llurs dies en la terror i el sofriment, i llurs nits en maquinar revenges. No deixaven de banda oportunitat de fer entremaliadures al mestre. Però ell els passava al davant cada vegada. La retribució que seguia a cada èxit venjatiu era tan vasta i majestuosa, que els minyons sempre es retiraven del camp greument derrotats. A la fi conspiraren tots junts i se'ls acudí un pla que prometia una victòria enlluernadora. Hi juramentaren el noi del pinta-rètols: li digueren el projecte i li demanaren son ajut. I ell tenia les seves raons per regalar-se'n, perquè el mestre estava a dispesa a casa del seu pare i havia donat al minyó amples motius d'odiar-lo. La muller del mestre faria una eixida al camp, d'aquí a pocs dies, i el pla no trobaria cap destorb. El mestre solia preparar-se per a es grans ocasions traguejant de valent, i el noi del pinta-rètols digué que quan el mestre tites, el dia abans dels exàmens, hagués arribat a l'estat escaient, ell «endegaria la cosa» mentre el senyor Dobbins dormisquegés a la seva cadira: després el despertaria en el temps oportú, per apretar a córrer cap a l'escola.
VACATION was approaching. The schoolmaster, always severe, grew severer and more exacting than ever, for he wanted the school to make a good showing on "Examination" day. His rod and his ferule were seldom idle now--at least among the smaller pupils. Only the biggest boys, and young ladies of eighteen and twenty, escaped lashing. Mr. Dobbins' lashings were very vigorous ones, too; for although he carried, under his wig, a perfectly bald and shiny head, he had only reached middle age, and there was no sign of feebleness in his muscle. As the great day approached, all the tyranny that was in him came to the surface; he seemed to take a vindictive pleasure in punishing the least shortcomings. The consequence was, that the smaller boys spent their days in terror and suffering and their nights in plotting revenge. They threw away no opportunity to do the master a mischief. But he kept ahead all the time. The retribution that followed every vengeful success was so sweeping and majestic that the boys always retired from the field badly worsted. At last they conspired together and hit upon a plan that promised a dazzling victory. They swore in the signpainter's boy, told him the scheme, and asked his help. He had his own reasons for being delighted, for the master boarded in his father's family and had given the boy ample cause to hate him. The master's wife would go on a visit to the country in a few days, and there would be nothing to interfere with the plan; the master always prepared himself for great occasions by getting pretty well fuddled, and the signpainter's boy said that when the dominie had reached the proper condition on Examination Evening he would "manage the thing" while he napped in his chair; then he would have him awakened at the right time and hurried away to school.
Quan els temps hagueren arribat a llur plenitud, la interessant avinentesa es produí. A les vuit del vespre l'escola era brillantment il·luminada i agençada amb garlandes i fistons de fullatge i de flors. El mestre seia entronitzat en sa gran cadira, damunt una tarima, amb la pissarra al darrera. Semblava bastant endolcit. Tres files de bancs a cada banda i sis bancs al seu davant eren ocupats pels dignataris del poblet i els parents dels alumnes. A la seva esquerra, més enllà de les files de ciutadans, hi havia una esbarjosa tarima temporal on seien els alumnes que havien de pendre part en els exercicis del vespre: files de menuts, rentats i abillats fins a un grau intolerable de malestar; files de minyonassos desmanegats; nevades files de noies i senyoretes vestides de llinó i de mussolina, i egrègiament conscients de llurs braços nus, dels antics joiells de llurs àvies, de llurs cintetes rosades i blaves, i les flors de llur cabell. Tota la resta de la casa era plena d'alumnes que no prenien part a l'acte.
In the fulness of time the interesting occasion arrived. At eight in the evening the schoolhouse was brilliantly lighted, and adorned with wreaths and festoons of foliage and flowers. The master sat throned in his great chair upon a raised platform, with his blackboard behind him. He was looking tolerably mellow. Three rows of benches on each side and six rows in front of him were occupied by the dignitaries of the town and by the parents of the pupils. To his left, back of the rows of citizens, was a spacious temporary platform upon which were seated the scholars who were to take part in the exercises of the evening; rows of small boys, washed and dressed to an intolerable state of discomfort; rows of gawky big boys; snowbanks of girls and young ladies clad in lawn and muslin and conspicuously conscious of their bare arms, their grandmothers' ancient trinkets, their bits of pink and blue ribbon and the flowers in their hair. All the rest of the house was filled with non-participating scholars.
Els exercicis començaren. Un noi molt petit s'aixecà, i va dir tot esparverat: -«Amb prou feines podríeu esperar que un nen de la meva edat parlés en públic damunt la plataforma, etc.»;- acompanyant-se amb els gestos penosament exactes i espasmòdics que una màquina podria haver usat, suposant que la màquina hagués estat una mica desballestada. Però ell se'n va sortir sense entrebancs, encara que cruelment espaordit, i rebé un bell tomb d'aplaudiments, quan féu la seva reverència manufacturada, i es retirà.
The exercises began. A very little boy stood up and sheepishly recited, "You'd scarce expect one of my age to speak in public on the stage," etc.--accompanying himself with the painfully exact and spasmodic gestures which a machine might have used--supposing the machine to be a trifle out of order. But he got through safely, though cruelly scared, and got a fine round of applause when he made his manufactured bow and retired.
Una noieta de cara tota vergonyosa barbotejà: -«Mary tenia una ovelleta, etc.»- Féu una cortesia que trencava el cor, rebé la seva recompensa d'aplaudiments, i s'assegué tota enrojolada i feliç.
A little shamefaced girl lisped, "Mary had a little lamb," etc., performed a compassion-inspiring curtsy, got her meed of applause, and sat down flushed and happy.
Tom Sawyer avançà amb confiança arrogant: anà enfilant-se per l'inestroncable i indestructible parlament. -«Deu-me la llibertat o deu-me la mort»- amb bella fúria i frenètica gesticulació, i s'interrompé a la meitat. Una tètrica basarda s'apoderà d'ell, ses cames tremolaren, i estigué a punt d'ofegar-se. Comptava, certament, amb la simpatia palesa de l'auditori, però també amb el silenci de l'auditori, que era encara pitjor que no la seva simpatia. El mestre arrufà el nas, i això completà el desastre. Tom lluità una estona, i després es retirà, enterament derrotat. Hi hagué un feble propòsit d'aplaudiment, però morí totduna.
Tom Sawyer stepped forward with conceited confidence and soared into the unquenchable and indestructible "Give me liberty or give me death" speech, with fine fury and frantic gesticulation, and broke down in the middle of it. A ghastly stage-fright seized him, his legs quaked under him and he was like to choke. True, he had the manifest sympathy of the house but he had the house's silence, too, which was even worse than its sympathy. The master frowned, and this completed the disaster. Tom struggled awhile and then retired, utterly defeated. There was a weak attempt at applause, but it died early.
Seguiren un parell de masegats poemes i altres perles declamatòries. Després hi hagué exercicis de lectura i un torneig de confegiment. La magra classe de llatí recità amb honor. Arribà la flor del vespre: les composicions originals de les senyoretes. Cadascuna, per torn, avançà fins al caire de la plataforma, escurà la gorja, enlairà son manuscrit (lligat amb una cinta exquisida), i es posà a llegir, fixant-se per peces menudes en l'expressió i la puntuació. Els temes foren els mateixos ja escatits en semblants avinenteses, abans que per elles per llurs mares, llurs àvies, i segurament per tota llur ascendència de línia femenina fins a les Creuades. L'Amistat n'era un; Memòries d'altres dies, La Religió en la Història, País de somnis, Els aventatges de la cultura, Formes de Govern polític comparades i contrastades, Melangia, Amor filial, Dalers del cor, etc., etc.
"The Boy Stood on the Burning Deck" followed; also "The Assyrian Came Down," and other declamatory gems. Then there were reading exercises, and a spelling fight. The meagre Latin class recited with honor. The prime feature of the evening was in order, now--original "compositions" by the young ladies. Each in her turn stepped forward to the edge of the platform, cleared her throat, held up her manuscript (tied with dainty ribbon), and proceeded to read, with labored attention to "expression" and punctuation. The themes were the same that had been illuminated upon similar occasions by their mothers before them, their grandmothers, and doubtless all their ancestors in the female line clear back to the Crusades. "Friendship" was one; "Memories of Other Days"; "Religion in History"; "Dream Land"; "The Advantages of Culture"; "Forms of Political Government Compared and Contrasted"; "Melancholy"; "Filial Love"; "Heart Longings," etc., etc.
Tret preponderant d'aquestes composicions era una malenconia atesa i afalagada; n'era un altre el doll opulent i malversador de bell llenguatge; n'era un altre una tendència a encabir a les orelles paraules i frases especialment preades, fins que esdevenien gastades del tot; i una peculiaritat que les caracteritzava i les malmetia assenyaladament era l'inveterat i intolerable sermó, que remenava la cua estropellada a la fi de totes i cada una d'elles. Fos quin fos el tema, hom havia fet un esforç espremedor del cervell per recargolar-lo d'una o altra manera que un esperit moral i religiós pogués contemplar amb edificació. La palesa insinceritat d'aquests sermons no bastava per a assolir que la moda en fos bandejada de les escoles, i no basta avui en dia: potser mai no bastarà mentre el món sigui món. No hi ha escola en el nostre país on les joves damisel·les no es sentin obligades a cloure llurs composicions amb un sermó; i reparareu que el sermó de la noia més frívola i menys religiosa de l'escola és sempre el més llarg i el més implacablement piadós. Però prou d'aquesta cançó: la veritat casolana és indigesta.
A prevalent feature in these compositions was a nursed and petted melancholy; another was a wasteful and opulent gush of "fine language"; another was a tendency to lug in by the ears particularly prized words and phrases until they were worn entirely out; and a peculiarity that conspicuously marked and marred them was the inveterate and intolerable sermon that wagged its crippled tail at the end of each and every one of them. No matter what the subject might be, a brainracking effort was made to squirm it into some aspect or other that the moral and religious mind could contemplate with edification. The glaring insincerity of these sermons was not sufficient to compass the banishment of the fashion from the schools, and it is not sufficient today; it never will be sufficient while the world stands, perhaps. There is no school in all our land where the young ladies do not feel obliged to close their compositions with a sermon; and you will find that the sermon of the most frivolous and the least religious girl in the school is always the longest and the most relentlessly pious. But enough of this. Homely truth is unpalatable.
Tornem als examens. La primera composició llegida fou una que duia per títol És, doncs, això la Vida? Potser el lector podrà suportar-ne un extracte.
Let us return to the "Examination." The first composition that was read was one entitled "Is this, then, Life?" Perhaps the reader can endure an extract from it:
«En les ordinàries vies de l'existència, amb quínes delectables emocions no mira l'ànima jovenívola cap endavant, envers l'anticipada escena d'alguna festa! La imaginació treballa dibuixant imatges rosades de gaubança. En la seva fantasia, la voluptuosa adoradora de la moda es veu entre la multitud festívola, contemplada de tots els contempladors. La seva graciosa figura, agençada amb un vestit de neu, giravolta entre els laberints de la joiosa dansa; sos ulls són els més resplendents, ses passes les més lleugeres en la gaia assemblea.»
"In the common walks of life, with what delightful emotions does the youthful mind look forward to some anticipated scene of festivity! Imagination is busy sketching rose-tinted pictures of joy. In fancy, the voluptuous votary of fashion sees herself amid the festive throng, 'the observed of all observers.' Her graceful form, arrayed in snowy robes, is whirling through the mazes of the joyous dance; her eye is brightest, her step is lightest in the gay assembly.
«Amb tals delitoses fantasies el temps llisca de pressa, i arriba l'hora benvinguda de la seva entrada en el món elisià, que li ha inspirat somnis tan fulgurants. Còm sembla màgica tota cosa en front de son esguard meravellat! Cada nova escena l'encisa més que la darrera. Però al cap d'una estona descobreix que sota aquestes belles exterioritats tot és vanitat: l'adulació que havia embadalit la seva ànima, ara grinyola asprament a la seva oïda; i amb la salut malmesa i el cor amargat, gira l'espatlla, amb la convicció que els plaers de la terra no poden satisfer els anhels de l'esperit!»
"In such delicious fancies time quickly glides by, and the welcome hour arrives for her entrance into the Elysian world, of which she has had such bright dreams. How fairy-like does everything appear to her enchanted vision! Each new scene is more charming than the last. But after a while she finds that beneath this goodly exterior, all is vanity, the flattery which once charmed her soul, now grates harshly upon her ear; the ballroom has lost its charms; and with wasted health and imbittered heart, she turns away with the conviction that earthly pleasures cannot satisfy the longings of the soul!"
I així successivament, i així sempre. De tant en tant hi havia una bonior de plaer durant la lectura, acompanyada de murmurades exclamacions de «Què bonic!», «Què eloqüent!», «Quína veritat!», etc.; i, després que la cosa hagué acabat amb un sermó especialment aflictiu, l'aplaudiment fou entusiasta.
And so forth and so on. There was a buzz of gratification from time to time during the reading, accompanied by whispered ejaculations of "How sweet!" "How eloquent!" "So true!" etc., and after the thing had closed with a peculiarly afflicting sermon the applause was enthusiastic.
Després s'aixecà una noia prima i melangiosa, la faç de la qual tenia la interessant pal·lidesa que causen les píndoles i la indigestió, i llegí un Poema. Amb dues estrofes n'hi haurà prou:
Then arose a slim, melancholy girl, whose face had the "interesting" paleness that comes of pills and indigestion, and read a "poem." Two stanzas of it will do:
L'ADÉU D'UNA DONZELLA DEL MISSURI A L'ALABAMA
"A MISSOURI MAIDEN'S FAREWELL TO ALABAMA
«Adéu, mon Alabama! O mon amor pregon! Però per una estona et tinc d'abandonar. Tristes idees, tristes, sento en el cor niar; memòries arborades s'acoblen en mon front. Que jo per tes boscúries aní, totes florides; vora el Tallapoosa vaig córrer, llegir vaig; he oït del Talassee les ones enfurides, i el flanc del bell Coosa he vist de l'alba al raig.
"Alabama, goodbye! I love thee well! But yet for a while do I leave thee now! Sad, yes, sad thoughts of thee my heart doth swell, And burning recollections throng my brow! For I have wandered through thy flowery woods; Have roamed and read near Tallapoosa's stream; Have listened to Tallassee's warring floods, And wooed on Coosa's side Aurora's beam.
I de mon cor oprès no m'haig d'avergonyir ni de girar la cara, i els ulls, regalimant. No és pas de terra estranya que els passos meus se'n van. No és als estranys que dono avui el meu sospir. Jo vaig trobar-hi casa i l'alegror que hi lluu en eix Estat que deixo enrera, amb plor desfet. Freds han de ser mos ulls, mon cor, la meva téte, per tal com, Alabama, s'apartaran de tu!»
N'hi havia pocs que sabessin què significava téte, però el poema va plaure, tanmateix.
"Yet shame I not to bear an o'erfull heart, Nor blush to turn behind my tearful eyes; 'Tis from no stranger land I now must part, 'Tis to no strangers left I yield these sighs. Welcome and home were mine within this State, Whose vales I leave--whose spires fade fast from me And cold must be mine eyes, and heart, and tete, When, dear Alabama! they turn cold on thee!" There were very few there who knew what "tete" meant, but the poem was very satisfactory, nevertheless.
Després aparegué una senyoreta bruna, d'ulls negres i de cabell negre, que romangué muda per un moment sensacional, assumí una expressió tràgica, i començà de llegir, en to acompassat:
Next appeared a dark-complexioned, black-eyed, black-haired young lady, who paused an impressive moment, assumed a tragic expression, and began to read in a measured, solemn tone:
UNA VISIÓ
"A VISION
«Ombrívola i tempestuosa era la nit. Al volt de la peanya de Déu, en les altures, no tremolejava ni un sol estel, sinó que, les pregones detonacions del tro feixuc, constantment vibraven a l'oïda, mentre el llampec terrorífic s'abandonava a una orgia furiosa a través de les cambres ennuvolades del cel, semblant menyspreuar el poder exercit sobre ses terrors per l'il·lustre Franklin! Fins i tot els vents estrepitosos eixiren unànimement de llurs místics habitatges, i bufaren iradament per aquells entorns com per posar de relleu amb llur ajut la desolació d'aquella escena. En aquella avinentesa, tan ombrívola, tan paorosa, la meva ànima sospirava per l'auxili humà; però, en lloc d'això,
"Dark and tempestuous was night. Around the throne on high not a single star quivered; but the deep intonations of the heavy thunder constantly vibrated upon the ear; whilst the terrific lightning revelled in angry mood through the cloudy chambers of heaven, seeming to scorn the power exerted over its terror by the illustrious Franklin! Even the boisterous winds unanimously came forth from their mystic homes, and blustered about as if to enhance by their aid the wildness of the scene.
ma volguda amiga i ma consellera, ma aconhortadora i ma dolça guia, mon goig en la pena (i en la meva joia, ma segona joia), vora meu venia.
"At such a time, so dark, so dreary, for human sympathy my very spirit sighed; but instead thereof,
»Ella avançà com un d'aquests éssers resplendents pintats a les vies solelloses de l'Edèn de la imaginació per les ànimes joves i romàntiques: reina de bellesa, agençada només per la seva pròpia bellesa transcendent. Tan blana era la seva passa, que no arribava a fer cap so; i si no hagués estat pel màgic estremiment que produïa el seu benigne contacte, hauria passat desapercebuda i mai recercada, com altres belleses plenes de modèstia. Una estranya tristesa reposava en sos trets, com a llàgrimes glaçades damunt l'abillament del desembre, i ella assenyalava els elements que lluitaven, per enfora, i em comandava de contemplar els dos éssers que mostrava».
"'My dearest friend, my counsellor, my comforter and guide--My joy in grief, my second bliss in joy,' came to my side. She moved like one of those bright beings pictured in the sunny walks of fancy's Eden by the romantic and young, a queen of beauty unadorned save by her own transcendent loveliness. So soft was her step, it failed to make even a sound, and but for the magical thrill imparted by her genial touch, as other unobtrusive beauties, she would have glided away unperceived--unsought. A strange sadness rested upon her features, like icy tears upon the robe of December, as she pointed to the contending elements without, and bade me contemplate the two beings presented."
Aquest pesombre ocupava unes deu pàgines de manuscrit, i acabava amb un sermó tan destructor de tota esperança per als no-presbiterians, que guanyà el primer premi. Aquesta composició fou judicada el més bell esforç del vespre. El batlle del poblet, en remetre el premi a l'autora, féu un discurs abrandat, en el qual digué que era de molt la cosa «més eloqüent que mai hagués sentit, i que el mateix Daniel Webster hauria pogut enorgullir-se'n».
This nightmare occupied some ten pages of manuscript and wound up with a sermon so destructive of all hope to non-Presbyterians that it took the first prize. This composition was considered to be the very finest effort of the evening. The mayor of the village, in delivering the prize to the author of it, made a warm speech in which he said that it was by far the most "eloquent" thing he had ever listened to, and that Daniel Webster himself might well be proud of it.
Cal advertir, tot passant, que el nombre de composicions a les quals la paraula bell era constantment afalagada, i l'experiència humana al·ludida en qualitat de pàgina de la vida, passava de l'usual tant per cent.
It may be remarked, in passing, that the number of compositions in which the word "beauteous" was over-fondled, and human experience referred to as "life's page," was up to the usual average.
En acabat, el mestre, endolcit gairebé fins al caire de la bondat, retirà la seva cadira, girà l'esquena a l'auditori, i començà a dibuixar un mapa d'Amèrica a la pissarra perquè hi fes exercici la classe de Geografia. Però la seva mà vacil·lant va sortir-se'n malauradament, i una sofocada rialleta brunzí en l'auditori. Ell sabia per què, i es posà a esmenar-ho. Esborrà línies i les tornà a fer; però no féu sinó tòrcer-les més que mai, i la rialleta es féu més pronunciada. Fixà tota la seva atenció en la seva tasca, aleshores, com si estigués determinat a no deixar-se abatre per l'alegria. Sentí que tots els ulls es clavaven en ell: s'imaginà que reeixia; i, amb tot, la rialleta continuà, i àdhuc creixia, palesament. I no li mancava raó. Dalt de l'aula hi havia una golfa, perforada amb un espiell damunt son cap. A través de l'espiell anà baixant un gat, lligat, al volt de les anques, amb un cordill. El gat tenia un parrac fermat damunt son cap i barres perquè no miolés. Mentre davallava a pleret, s'encorbava cap amunt i garfia el cordill, i es gronxava cap avall i garfia l'aire intangible. La rialleta anà pujant i pujant de to: el gat es trobava a sis polsades de la testa del mestre obsessionat. Tot baixant, una mica més avall, arrabassà la seva perruca amb urpes desesperades, s'hi aferrà, i fou estirat cap a la golfa, en un instant, amb el trofeu encara en son poder! I còm irradià la llum, eixint de la testa calba del mestre! Perquè el noi del pinta-rètols l'havia daurada!
Now the master, mellow almost to the verge of geniality, put his chair aside, turned his back to the audience, and began to draw a map of America on the blackboard, to exercise the geography class upon. But he made a sad business of it with his unsteady hand, and a smothered titter rippled over the house. He knew what the matter was, and set himself to right it. He sponged out lines and remade them; but he only distorted them more than ever, and the tittering was more pronounced. He threw his entire attention upon his work, now, as if determined not to be put down by the mirth. He felt that all eyes were fastened upon him; he imagined he was succeeding, and yet the tittering continued; it even manifestly increased. And well it might. There was a garret above, pierced with a scuttle over his head; and down through this scuttle came a cat, suspended around the haunches by a string; she had a rag tied about her head and jaws to keep her from mewing; as she slowly descended she curved upward and clawed at the string, she swung downward and clawed at the intangible air. The tittering rose higher and higher--the cat was within six inches of the absorbed teacher's head--down, down, a little lower, and she grabbed his wig with her desperate claws, clung to it, and was snatched up into the garret in an instant with her trophy still in her possession! And how the light did blaze abroad from the master's bald pate--for the signpainter's boy had gilded it!
Això interrompé la reunió. Els minyons estaven venjats. Les vacances havien arribat.
That broke up the meeting. The boys were avenged. Vacation had come.
NOTA.-Les preteses composicions citades més amunt. són tretes sense alteració d'un volum titulat Prosa i poesia, per una «Dama Occidental», però són fetes exactament i precisament segons el model escola-de-noies, i, per tant, resulten molt més felices que no pas simples imitacions.
NOTE:--The pretended "compositions" quoted in this chapter are taken without alteration from a volume entitled "Prose and Poetry, by a Western Lady"--but they are exactly and precisely after the schoolgirl pattern, and hence are much happier than any mere imitations could be.