El sol s'aixecà damunt un món tranquil, i resplendí damunt el poblet pacífic com una benedicció. Acabat el desdejuni, la tia Polly començà les pràctiques religioses de la família: primer de tot digué una pregària erigida en sòlides fileres de cites escripturístiques, encastades amb un prim morter de originalitat; i des del cim d'aquell monument, llegí un capítol ferreny de la llei mosaica, com si fos del Sinaí estant.
太陽升起來，照在寧靜的世界上，靜靜的村莊彷彿沐浴在聖光之中。早飯過後，波莉姨媽做了禱告。開始的一篇禱告詞完全是從《聖經》中引用來的，其中還摻雜着星星點點的新意。兩者勉強地被粘合在一起，這種粘合做得就像她是從西奈山頂宣佈了“摩西律”中嚴酷的一段。
Després Tom es nuà el cinyell, per dir-ho així, i es posà a la tasca per apendre sos versicles. Sid havia après la lliçó dies abans. Tom despengué tota la seva energia en encabir-se cinc versicles a la memòria; i trià una part del sermó de la Muntanya, perquè no pogué trobar versicles que fossin més curts. Al cap de mitja hora, Tom tenia una vaga idea general de la seva lliçó, però només que això, perquè son magí atravessava tot el camp del pensament humà, i ses mans eren atrafegades en distraccions recreatives. Mary prengué son llibre per fer-lo recitar, i ell maldà per descobrir son camí entre la boira.
然後，湯姆好像是振作了精神，一本正經地着手去背那一段一段的《聖經》了。希德幾天前就把他該背的段落記牢了。湯姆花費了所有的精力，全力以赴在背五段《聖經》內容。他選擇的是基督《登山寶訓》的一部分，因為這部分是全文中最短的部分。快到半個小時的時候，他對要背的內容已有了一個模模糊糊的印象。不過，僅此而已，因為他此刻已經心不在焉，胡思亂想，兩手不停地忙着一些無關緊要的東西。瑪麗拿着他的書，要聽他背誦，他就竭力地雲來霧去地往下背：
-Benaventurats els a... a...
“有福的人是……呃——呃——”
-Pobres.
“窮乏——”
-Sí... pobres. Benaventurats el pobres a... a...
“對——窮乏；有福的人是窮人……呃——呃——”
-En esperit...
“精神上——”
-En esperit. Benaventurats els pobres en esperit, perquè ells... ells...
“在精神上；有福的人是精神上的貧乏者，因為他們——他們——”
-Llur...
“他們的——”
-Perquè llur. Benaventurats els pobres en esperit perquè llur... és el reialme del cel. Benaventurats els que ploren, perquè ells... ells...
“因為他們的。有福的人是精神上的貧乏者，因為他們的是天國。有福的人是那些哀慟的人，因為他們——他們——”
-Se...
“將——”
-Perque ells... a...
“因為他們……呃——”
-S. e...
“將——”
-Perquè ells essa e... Oh! No sé què és, això!
“因為他們將——，下面我記不得了！”
-Seran!
“將要——”
-Oh! Seran! Perquè ells seran... perquè ells seran a... a... Seran plorats... a... a... Benaventurats els que seran... els que a... els que seran plorats, seran a... a... seran què? Perquè no m'ho dieu, Mary? Perquè us plau ésser tan roïna?
“歐！將要！因為他們將要——因為他們將要——呃——呃——將要哀慟——呃——呃——被保佑的是那些將要——那些將要——呃——那些將要哀慟的人，因為他們將要——呃——將要什麼？瑪麗，為什麼不提示我？——你幹嗎要這樣小氣？”
-O Tom, pobre cap de fusta! No és pas que jo us sigui un corcó. No ho voldria pas, de ser-vos-en. Heu de tornar-hi, i apendre-ho. No us descoratgeu, Tom: ja en sortireu... I, un cop n'hagueu sortit, us donaré quelcom d'allò més bonic! Ah! així: això és un bon minyó!
“哦，湯姆，你這個可憐的小笨蛋。我可不是在拿你開玩笑。我不願逗你。你必須再去重新背。湯姆，你可別灰心喪氣，你會背來的——如果你背熟了，我會給你些好玩的東西。哎，對了，這才是個好孩子。”
-Molt bé! I quína cosa és, Mary? Digueu-me quína cosa és.
“好吧！給我什麼，瑪麗？告訴我是什麼好玩的東西。”
-Deixeu-ho córrer, Tom. Ja sabeu que si dic que és bonic, és bonic.
“這你用不着問，湯姆，我說好玩，就是好玩的東西。”
-Oi, Mary. Molt bé: m'hi aferrussaré altra vegada.
“你可得講話算話呀，瑪麗。那好吧，我就再去好好地背一背。”
I s'hi aferrussà altra vegada; I, sota la doble tensió de la tafaneria i el guany en perspectiva, ho féu amb tant d'abrivament, que reeixí d'una manera esclatant. Mary li donà un flamant ganivet Barlow, que costava dos rals i escadús; i la convulsió de gaubança que féu trontollar el seu organisme el sacsejà fins als fonaments. En veritat, el ganivet no servia per a tallar res, però era un evident Barlow, i aquest instrument era d'una inconcebible sumptuositat; baldament la qüestió de si els nois de l'Oest havien o no arribat a imaginar que semblant arma podia segurament ser falsificada per al seu menyscabament, és un imposant misteri que mai serà resolt, tal vegada. A Tom se li acudí de fer-hi senyals a l'armari, i anava preparant-se per començar la tasca a la taula escriptori, quan el cridaren a abillar-se per a l'escola dominical.
後來他真的“好好地背”了——在好奇心和獲得獎品的希望的雙重誘惑下，他精神十足地學了一陣，結果居然獲得了輝煌的勝利。瑪麗給了他一把價值１角２分半的嶄新的“巴露牌”小刀。他欣喜若狂，手舞足蹈。說真的，這把刀切不了任何東西，但它是“千真萬確”的“巴露牌”，這可是意味着一種極大的榮耀——雖然西部的孩子們居然認為這種刀器也有可能被冒牌，會損傷它的名譽，這個謎令人印象深刻，也許永遠都是如此。湯姆拿這把刀在碗櫥上亂刻了一陣，正準備在衣柜上動手的時候，卻被喚去換衣服，準備上主日學校。
Maria li donà una ribella de llauna amb la seva aigua, i un troç de sabó, i ell passà la porta i posà la ribella damunt d'un escambell que hi havia per allí: després ficà el sabó a l'aigua i l'hi deixà estar; s'arremangà les mànegues; escampà dolçament l'aigua per terra; i després entrà a la cuina i començà d'eixugar-se la cara diligentment amb la tovallola de darrera la porta. Però Mary remogué la tovallola i digué:
瑪麗遞給他一臉盆水和一塊肥皂。於是，他走到門外，把臉盆放在那兒的一個小凳子上。然後他把肥皂蘸了點水，又把它放下；他捲起袖子，輕輕地把水潑在地上，轉身走進廚房，用門後面的一條毛巾使勁地擦着臉。可是，瑪麗拿開毛巾，說道：
-No us en deu vergonya, Tom? No sigueu tan dolent. L'aigua no us farà cap mal.
“嘿，你不害臊嗎？湯姆！你可千萬別這麼沒治了。水不會傷着你的。”
Tom romangué una mica desconcertat. La ribella fou emplenada de bell nou, i aquesta vegada Tom es decantà damunt ella una estoneta, arreplegant coratge; s'hi ficà amb una alenada profunda, i ho envestí. Quan entrà a la cuina al cap de poc, amb els ulls closos, i anant a les palpentes amb totes dues mans en cerca de la tovallola, un honorable testimoni de sabonera i aigua degotava de la seva faç. Però en eixir de la tovallola, son estat no era encara satisfactori, perquè l'àrea neta cessava de cop i volta, com si fos una màscara, damunt la seva barba i les seves barres. Per sota i més enllà d'aquesta ratlla hi havia una ombrívola extensió de territori eixut, que s'estenia cap avall pel seu davant, i, pel darrera, al voltant del coll. Mary el prengué pel seu compte, i quan estigué llest era un home i un germà, sense diferència de color; i son cabell amarat era pentinat gentilment, i sos petits rulls elaborats amb un efecte general d'exquisidesa i simetria. (Ell s'aplanava els rulls d'amagat, amb treball i molèsties, i s'encastava el cabell ben arran del cap, perquè opinava que els rulls eren afeminats, i els seus li omplien la vida d'amargor.) Després Mary tragué un tern que ell no havia usat sinó els diumenges per espai de dos anys (hom ne deia, senzillament, «l'altre vestit»). I d'això en podem deduir la magnitud del seu guarda-roba. La noia l'endegà, després que ell mateix s'hagué abillat; cordà el gec polit fins a la seva barba, girà el gran coll de camisa damunt les seves espatlles, el raspallà i el coronà amb el capell de palla, que tot era de clapes. Semblava ara en gran manera millorat i inconfortable; i, verament, es sentia tan inconfortable com semblava, perquè tot el vestit i la netedat l'enravenaven d'una manera, que allò era un fel. Esperava que Maria s'oblidaria de les seves sabates, però l'esperança es mustigà; va untar-les totes amb sèu, com era el costum, i les portà. Ell perdé el bon geni, i digué que sempre li feien fer allò que no volia. Però Maria digué persuasivament:
湯姆有點不自在。臉盆重新又盛滿了水，這一回，他下定決心俯身在臉盆邊站了一會，然後深深吸了一口氣，就開始洗臉。不久，他走進廚房，閉着眼睛伸手去摸那條毛巾，臉上的肥皂水直往下淌，算是他老老實實洗過臉的證明。可是，當他拿開毛巾，露出臉時，還是不能讓人滿意。因為洗乾淨的地方只侷限于兩腮幫子和下巴上面，看上去像個假面具似的。在下巴以下和腮幫子兩旁，還有很大一片沒有沾過水，黑乎乎的，從脖子一直往下，往後伸展。瑪麗又拉過他來幫他收拾。她把他梳洗打扮完畢之後，他看起來才像個男人，像個兄弟，臉再也不是白一塊黑一塊了，那濕透了的頭髮也梳得整整齊齊，短短的捲髮還弄成了挺好看的對稱樣式。（他曾費了很大的勁，偷偷地把滿頭的鬈髮按着，緊緊地貼在頭上。因為他認定鬈髮總有些女人氣，他為自己天生的鬈髮十分懊惱。）後來，瑪麗把他的一套衣服拿出來，這套衣服已穿了兩年，只有星期天才穿——乾脆就叫“那套衣服”——由此我們可以知道他的穿戴方面的全部衣物共有多少。他自己穿戴之後，那姑娘又幫他“整理”了一番。她把他那件整潔的上裝的衣扣統統扣上，一直扣到下巴底下，又把他那個寬大的襯衣領子往下一翻，搭在兩邊的肩上，再給他刷得乾乾淨淨，戴上他那頂有點點的草帽。這一下子他顯得極漂亮，也極不舒服，他看上去一點也不舒服。因為穿上衣服還要保持整潔，對他是種拘束，所以他心裡很煩躁。他希望瑪麗別讓他穿鞋子，可這希望落了空。她按照當時的習慣，先給鞋子抹了一層蠟油，然後拿了出來。他發火了，埋怨別人老是讓他幹他自己不願意幹的事情，可是，瑪麗卻勸他道：
-Tom, vejam... això és ser bon minyó?
“湯姆，——這才是個好孩子哪。”
Així és que es ficà les sabates, tot rondinant. Mary aviat estigué llesta, i els tres infants eixiren cap a l'escola dominical, indret que Tom odiava amb tot el cor; però a Sid i Mary els plaïa.
於是，湯姆一邊大喊大叫，一邊穿上了那雙鞋。瑪麗也很快地作好了準備，三個孩子就一塊動身去主日學校——那地方是湯姆最深惡痛絶的；但是，希德和瑪麗卻非常喜歡那裡。
L'escola del diumenge durava de les nou fins a dos quarts d'onze; i després venia el servei religiós. Dos dels infants romanien sempre voluntàriament a oir el sermó; l'altre romania també... per motius més poderosos. Els bancs de respatller enlairat i sense coixins que hi havia a l'església podrien contenir unes tres centes persones; l'edifici era una petita cosa senzilla, amb una mena de caixa de pi al cim, com a cloquer. A la porta, Tom reculà i s'acostà a un camarada que duia el vestit de les festes.
主日學校的上課時間是從９點到１０點半；之後，就是做禮拜。他們三個中間有兩個總是自覺自愿地留在那兒聽牧師佈道，而另外一個因為更重要原因也是每次都留下來。教堂裡的座位靠背很高，沒有墊子，一共可坐三百人。教堂是一座簡陋的、規模不大的建築。屋頂上安了一個松木板做的盒子似的裝置當做尖塔。在門口，湯姆故意放慢一步，跟一個穿著星期天服裝的同伴打了招呼：
-Escolta, Bill: tens un bitllet groc?
“喂，貝利，你有黃色票嗎？”
-Sí.
“有啊。”
-Quant ne vols?
“你要什麼東西才換呢？”
-Quant ne dones?
“你準備用什麼換？”
-Un tros de llamí i un ham de pescar.
“一塊糖和一個釣魚鈎。”
-Deixa-m'ho veure.
“東西呢？”
Tom ho exhibí. Eren satisfactoris, i hi hagué barata de propietat. Després Tom vengué un parell de bales bones i blanques per tres bitllets vermells, i alguna altra bagatel·la per un parell de blaus. Sotjà altres nois a mesura que venien, i continuà comprant bitllets de diverses colors, per deu o quinze minuts més. Entrà a l'església, després, amb un eixam de nois i noies nets i sorollosos; se n'anà cap el seu seient i començà una baralla amb el primer noi que trobà al seu abast. El mestre, hom greu i ancià, va intervenir-hi; després girà l'esquena un moment, i Tom estirà els cabells d'un noi del banc veí, i estava tot absort llegint son llibre quan el noi va girar-se. Clavà una agulla en un altre noi, tot seguit, per a sentir-li dir: -Ui!- i fou renyat novament pel mestre. Tota la classe de Tom era d'un model: inquieta, sorollosa i carregosa. Quan els tocava de dir la lliçó, cap d'ells no sabia els versicles perfectament, sinó que tothom els ho havia d'apuntar. Tanmateix, però, passaven prou turment, i cadascú tenia son premi en bitlletets blaus, cada un dels quals portava un passatge de l'Escriptura; cada bitllet blau era la paga d'haver recitat dos versicles. Deu bitllets blaus equivalien a un de vermell, i podien ser-hi baratats; deu bitllets vermells equivalien a un de groc; per cada deu bitllets grocs el superintendent donava una Bíblia molt senzillament enquadernada (que no arribava a valer mig dòlar en aquells temps venturosos) al deixeble. Quants de mos lectors tindrien l'activitat i l'aplicació d'encabir-se a la memòria dos mil versicles, fins i tot per una Bíblia de Doré? I, no obstant, Mary havia adquirit dues Bíblies d'aquesta manera; això li representava la tasca pacient de dos anys; i un noi de parentela alemanya n'havia guanyades quatre o cinc. Una vegada, aquest recità tres mil versicles sense aturar-se; però la tensió exercida damunt ses facultats mentals era massa gran, i des d'aquell dia esdevingué poc menys que un idiota: lamentable infortuni per a l'escola, perquè en les grans avinenteses, davant d'espectadors, el superintendent sempre feia sortir aquell noi perquè (com deia Tom) «s'engegués». Només els deixebles vells procuraven servar llurs bitllets, no deixant de banda llur tediosa tasca fins a assolir una Bíblia: així és que la remissió d'un d'aquests premis era un rar i notable esdeveniment; el deixeble que havia reeixit era tan gran i conspicu, aquell dia, que en tal moment tot si d'alumne s'encenia d'una nova ambició que ben sovint durava un parell de setmanes. És possible que l'estómac intel·lectual de Tom no hagués mai experimentat veritable fam d'un d'aquests premis; però tot son ésser, evidentment, s'havia delit molts de dies per la glòria i l'esclat que els voltava.
湯姆就拿出來給他看了。貝利對這兩樣東西很滿意，於是，雙方的財物易了主。接着，湯姆用兩個白石頭子換了三張紅票，又用其它一些小玩意換了兩張藍票。當其他的孩子走過來時，湯姆又攔住他們，繼續收買各色各樣的票。這樣換了有十幾分鐘，湯姆才和一群穿著整齊、吵吵嚷嚷的男孩和女孩一起走進教堂。湯姆走到自己的座位上，和一個離他最近的男孩爭吵起來。他們的老師是位面色嚴肅、上了年紀的人，他叫他倆別閙，然後就轉過身去了。湯姆又揪了另一條板凳上一個男孩的頭髮，那男孩轉過頭時，他卻在全神貫注地在看書。接着為了要聽另一個男孩子叫一聲“哎唷！”他又用一枚別針紮了他一下，結果被老師臭罵了一頓。湯姆所在的這個班全是一個模式——吵吵閙閙，東搗西戳，一刻不停。他們一起背誦經文時，沒有一個能完整記住的，都必須不斷地給予提示才行。然而，他們還是勉強過了關，個個都得了獎——藍色的小紙票，每張票上都印有一段《聖經》上的話。要背兩段《聖經》經文才能得這麼樣一張藍色紙票。十張藍色票等於一張紅色票，也可以互換。十張紅色票又可以換一張黃色票。如果得了十張黃色票，校長就獎勵給這個學生一本簡裝的《聖經》（在當初日子好過的那個時候，值４角錢）。我親愛的讀者們當中，有多少人肯這麼用功，費勁去背上兩千段《聖經》經文來換取一本多萊版的《聖經》呢？然而瑪麗卻用這種方法得了兩本《聖經》——那可是兩年之久的耐心學習的代價——還有一個德國血統的男孩得了四五本。他曾一下子背誦了三千段《聖經》。可是由於他腦力的過度勞累，自此以後差不多成了一個白痴——這是主日學校的重大不幸，因為每逢盛大的場面，在許多來賓面前（據湯姆的講法），校長總是叫這個男孩出來“露一手”。只有那些年齡大的學生才堅持努力用功，想法得票，為的是獲取一本《聖經》。所以，每次頒發這種獎品都是件稀罕而轟動的大事。
得獎的同學在當時顯得那樣的偉大，那樣的光榮，以致每個在場的學生心裡都產生新的野心，這種野心往往要持續一兩個星期之久。湯姆內心可能從來沒有真正渴望過獲得這種獎品，不過，毫無疑問，許多天以來他的全部身心都在渴望得到隨着這種獎勵而來的光彩和榮譽。
Com de costum, el superintendent romania dret, en front del púlpit, amb un llibre d'himnes, tancat, a la mà i l'índex ficat entre les seves pàgines, i comandà atenció. Quan un superintendent d'escola de diumenge fa son petit discurs habitual, un llibre d'himnes a la mà li és tan necessari com la inevitable fulla de música a un cantaire que està part davant d'una plataforma i canta un solo en un concert, encara que el motiu d'això és un misteri; perquè el pacient no passa mai els ulls pel llibre d'himnes ni per la fulla de música. Aquest superintendent era una tènue criatura de trenta cinc anys, amb una perilla crespada i cabell curt i crespat; portava un coll rígid i dret, l'extrem superior del qual ben bé li arribava a les orelles, i les agudes puntes del qual s'encorbaven cap endavant, en front dels angles de la seva boca: aquest clos obligava a un esguard ben recte cap endavant, i a girar tot el cos quan calia mirar de costat. La seva barba l'apuntalava una corbata tota estesa, que era tan llarga i tan ampla com un bitllet de banc, i tenia caps de serrell; els extrems de les seves botes eren girats violentament cap amunt, segons la moda del dia, com a lliscadores de trineu: efecte pacientment i laboriosament produït pels joves, seient amb els dits del peu apretats contra una paret hores senceres. El senyor Walters era de posat molt curiós, i de cor ben sincer i com cal; i tenia les coses i els indrets sagrats en tanta de reverència, i els separava tant de les matèries mundanals, que, sense que ell se n'adonés, la seva veu d'escola de diumenge havia adquirit una entonació peculiar que desapareixia totalment els dies de feina. Començà d'aquesta manera:
等到一定的時候，校長在佈道台前面站了起來，他手裡拿着一本合上的聖詩，食指夾在書頁中間，叫大家靜下來，聽他講道。主日學校的校長開始他那簡短的開場白時，手中總少不了要拿着一本聖詩，就像歌手參加音樂會時站在演唱台，開始獨唱的時候一樣，手中也少不了要拿本樂譜——雖然誰也不知道為什麼要這樣。因為無論聖詩也好，樂譜也好，台上受罪的那個人從來都不會用得上這些的。這位校長是個３５歲的瘦子，蓄着沙灘色的山羊鬍和沙灘色的短頭髮；他穿著一副硬挺挺的衣服領子，領邊几乎頂到他耳邊，兩個尖尖的領角順着脖子彎過來，齊到他的嘴角——就像一堵圍牆似的，逼着他只能往前方看，每當他要看旁邊的時候，就不得不把整個身子都轉過來；他的下巴托在一條寬大的領結上面，那個領結就像一張支票那樣又寬又長，周圍還帶有花邊。他的靴子頭尖尖的，向上翹着，這在當時非常時髦，好像雪橇下面翹起來的滑刀一樣——這種時新式樣是年青人耐心地、吃力地一連幾個鐘頭地坐著把腳趾拚命頂着牆的結果。華爾特先生態度非常莊重，心地虔誠而實在。他對宗教方面的事情和場所非常尊敬，把它們和世俗方面的事分得清清楚楚。因此儘管沒有意識到，但他卻養成了主日學校講話時一種特別的語調，這種語調在平常的日子裡是絶對聽不到的。他就用這種語調開始說起來：
-Ara, minyons, necessito que segueu tan correctament i gentilment com pugueu, i em presteu tota la vostra atenció per un minut o dos. Això és, així. Així és com ho fan els nens i les nenes bons minyons. Estic veient una nena petita que mira enfora de la finestra; em temo que es pensa que estic en algun indret d'allí fora: potser dalt d'un arbre fent un discurs als ocellets. (Rialleta aprovatòria.) He de dir-vos quin bé em fa, de veure tantes carones netes i brillants acoblades en un lloc com aquest, aprenent de obrar rectament i d'ésser bons.
I així succesivament. No és necessari de trametre la resta del discurs. És un model que no varia; això fa que ens sigui familiar a tots.
“孩子們，現在我要你們都儘量地、端端正正地坐起來，集中注意力聽我講一兩分鐘的話。對——做得好。好小孩子們就該這樣做。我看見一個小姑娘在向窗外看——我想她一定認為我是在外面的某個地方——也許想著我在給樹上的小鳥作演講吧，（一陣嘻嘻哈哈的喝彩聲。）我想告訴你們看到這麼多聰明的、乾乾淨淨的小臉兒聚集在這樣的地方，聽話、學好，我心裡是多麼的高興。”等等、等等諸如此類的話。下面講的話我就不必一一寫下了。
El darrer terç del discurs fou malmès pel renovellament de lluites i altres divertiments entre alguns nois de mala conducta, i per les inquietuds i murmuris que s'estenien arreu arreu, banyant, fins i tot, els fonaments de roques isolades i incorruptibles com Sid i Mary. Però tot això parà de sobte en apaivagar-se la veu del senyor Walters; i la conclusió del discurs fou rebuda amb un esclat de silenciós agraïment.
反正是些千佛一面大家都熟悉的東西。華爾特先生的演說到後面三分之一時受到了一些干擾，因為一些壞孩子又打起架來或搞別的小動作，滿堂都在扭頭講悄悄話。連瑪麗和希德這樣巍然屹立，不易摧毀的“中流砥柱”也受到了衝擊。隨着華爾特先生的聲音突然終止，課堂裡的一切吵閙聲也都隨之嘎然止住，大家突然靜下來，以此來表達對演說結束的感激之情。
Una bella part dels murmuris havia estat ocasionada per un esdeveniment més o menys inavesat: l'entrada de visitants: l'advocat Thatcher, acompanyat de un home molt vell i molt feble, i d'un bell senyor cavallerívol, de mitja edat i cabell gris d'acer, i una senyora tota digna, que era sens dubte la muller de aquest. La senyora portava una nena. Tom havia estat inquiet y ple de pruïges i malhumor, i amb la consciència que el remordia: no podia confrontar l'esguard d'Amy Lawrence, no podia sofrir sa mirada amorosa. Però quan veié la petita nouvinguda, son esperit se abrandà tot ell de benaventurança en un dir Jesús. A l'instant següent, feia ostentació de si mateix amb totes les seves forces; dant cops de puny als altres nois, estirant-los els cabells, fent ganyotes: en una paraula, servint-se de tota art que semblés adequada per a fascinar una noia i guanyar-ne l'aplaudiment. La seva gaubança no tenia sinó una clivella: el record de la seva humiliació en el jardí d'aquell àngel; però aquella sorrenca memòria l'anaren esborrant ones rues de felicitat que li passaven al damunt.
剛纔那陣子的竊竊私語主要是由一件多少有些稀罕的事情引起的——那就是來了幾位來訪者：有撒切爾律師，他由一個非常衰弱的老人陪伴；一位文雅、肥胖、滿頭鐵灰色頭髮的中年紳士；還有一位貴夫人，她無疑是那位紳士的太太。這位夫人手裡還牽着一個小孩。湯姆心裡一直很不安，心裡充滿了煩惱和憂愁；而且還受到良心的譴責——他不敢正視艾美·勞倫斯的眼睛，她那含情的注目簡直使他受不了。可是當他看見這位新來的小女孩，他的心裡立刻燃起了幸福的火焰。接着他就拚命地賣弄炫耀——打別人的耳光，揪頭髮，做鬼臉——總而言之，凡是可能引起女孩注意，獲取她歡心和讚賞的把戲，他都用了。想到在這個小天使家花園受到的那種非人的待遇，他高興的勁頭涼了一截，不過快得就像留在沙灘上的印跡一樣，被幸福的浪潮一沖，就被沖得一乾二淨。
Als visitants hom els donà el més alt seient d'honor, i, tan prest com fou acabat el discurs del senyor Walters, ell els presentà a l'escola. El senyor de mitja edat resultà ésser un prodigiós personatge; no altre que el jutge del comtat; la més augusta creació, en absolut, que aquells infants haguessin mai contemplat, i ells es demanaven de quina mena de material era bastit; i mig volien sentir-lo braolar i mig temien que arribés a fer-ho. Era de Constantinoble, a dotze milles de distància; així és que havia viatjat i vist el món: els ulls que hom tenia al davant havien vist la Casa del Tribunal del Comtat, que hom deia que tenia una teulada de llauna. L'astorament que aquestes reflexions inspiraven, el demostrava l'impressionat silenci i les fileres d'ulls mirant de fit a fit. Aquest era el gran jutge Thatcher, germà de llur propi advocat. Jeff Thatcher immediatament avançà a mostrar-se familiar amb el gran home i a ésser envejat per l'escola. Hauria estat música per a son esperit, de sentir els murmuris.
這幾位來訪者被請到最上席就座，華爾特先生剛剛結束講話，就向全校師生介紹了這幾位貴賓。那位中年人原來是個不平凡的大人物——竟是縣上的法官——他是這些孩子們所見過的最威嚴的人物——他們很想知道他是由什麼做的——他們一方面很想聽聽他吼叫兩聲，可是另一方面又相當害怕他吼叫。他是離這兒十二哩遠的康士坦丁堡鎮人——因此他是出過遠門、見過世面的人——他那雙眼睛曾見過縣上的法庭——據說那所房子的屋頂是用錫皮做的。想到這些，他讓人覺得畏懼，這從他那令人難忘的沉默和一排排瞪着的眼睛可以看得出來。這就是了不起的撒切爾大法官，是他們鎮上律師的哥哥。傑夫·撒切爾立即走上前，和這位大人物親近，真讓全校師生羡慕、嫉妒。聽大家切切私語，他就像聽見音樂一般，心情舒暢。
-Mira-te'l, Jim! còm puja allí damunt. Mira! ara va a donar-li una estreta de mà; ara li està donant l'estreta de mà. Ma noi! No t'agradaria d'ésser En Jeff?
“吉姆，你看！他上講台了。嘿——瞧！他要和他握手啦——他真的和他握手了！哎呀，你不希望自己就是傑夫嗎？”
El senyor Walters es posa a «fer-se veure» amb tota mena de bellugueigs i activitats, donant ordes, formulant judicis, fent advertiments aquí, allí, onsevulla que pogués trobar una rodella. El bibliotecari «es feia veure», corrent d'ací d'allí amb les mans plenes de llibres i fent una pila d'aquella fressa i aldarull en que es complau l'autoritat d'un insecte. Les joves senyoretes mestresses «es feien veure», decantant-se dolçament damunt deixebles que feia poc temps havien estat apunyegats, alçant ditets advertidors envers els nois dolents i dant amorosos copets als bons minyons; els joves senyors mestres «es feien veure» amb petits renys i altres petites demostracions d'autoritat i bella atenció a la disciplina; i la major part dels mestres, d'ambdós sexes, trobaren coses a fer a la llibreria, vora el púlpit, i eren coses que calia tornar a fer dues o tres vegades (amb molta de vexació aparent). Les nenes «es feien veure» de diverses maneres, i els nens «es feien veure» amb tanta de diligència, que l'aire era tot ple de boles de paper i del murmuri de les baralles. I, per damunt de tot això, el gran home seia, i irradiava un majestuós somriure judicial damunt tota la casa, i s'escalfava al sol de la seva pròpia grandiositat, perquè també ell «es feia veure».
華爾特先生開始“出風頭”了，他一副官樣，到處發號施令，表示意見，給予指導，忙得他不亦樂乎。只要他發現目標，免不了都要嘮叨幾句。圖書管理員也“賣弄”了一番——他手裡抱著許多本書，嘴裡咕咕噥噥，到處跑動，忙個不停。他這種舉動起碼讓那位小權威人物開心。年輕的女教師們也“炫耀”了一番——親切地彎下腰看著那些剛被打過耳光的學生，伸出漂亮的手指對著那些不聽話的孩子以示警告，或者和藹可親地拍拍那些乖孩子。年輕的男教師們也“出了一番風頭”，他們小聲地罵一罵學生，還用別的表示享有權威和重視校規的方式表現了自己——所有男男女女的教師們都在佈道台旁的圖書室那兒找到可干的事情。這種事情只幹一次就可以了，他們卻反覆幹了兩三次（表面上裝出很着急的樣子）。小姑娘們也用各種方式“賣弄”，男孩子“賣弄”得更是勁頭十足，於是，空中滿是亂飛的紙團，教室裡互相扭打的聲音不斷。尤其是，那位坐在台上的大人，面帶莊嚴的微笑，一副高高在上的樣子，望着全場，這種優越感令其陶然——因為他自己也在“炫耀”啊。
Només una cosa mancava per completar l'èxtasi del senyor Walters, i era l'avinentesa de fer a mans una Bíblia de premi, i exhibir un prodigi. Diversos deixebles tenien uns quants bitllets grocs, però ningú no en tenia prou; ell havia anat assabentant-se'n entre els alumnes més assenyalats. Hauria donat tot el món, ara, per a tornar a tenir aquell noi alemany amb el seny complet.
這時候只差一件事情，就能使華爾特先生狂喜到極點，那就是他非常想有一個機會給某個學生頒發一本《聖經》，藉以展示一下自己。有幾個學生擁有一些黃色票，可沒有一個夠數的——他在幾個明星學生中間轉了一圈，問了問。假如，這時候能叫那個德國血統曾經出色過的學生腦子健全起來，再能表演一回，他真情願付出所有的一切。
I en aquell moment, quan l'esperança era morta, Tom Sawyer avançà amb nou bitllets grocs, nou de vermells i deu de blaus i demanà una Biblia! Això fou com una tamborinada en un cel clar. Walters no esperava una petició per aquell indret ni en deu anys a venir. Però no calia dar-hi voltes: veu's aquí els documents fefaents, i no tenien cap tara. Així és que Tom fou enlairat al veinatge del jutge i l'altre escollit, i la gran nova fou anunciada del quarter general estant. Fou la sorpresa més atarantadora de la dècada; i tan pregona fou la sensació, que aixecà el nou heroi a l'altura de l'heroi judicial, i l'escola tingué dues meravelles a contemplar en lloc d'una. Els nois es sentiren rosegats per l'enveja; però els que sofriren les més amargues punyides foren els que s'adonaren massa tard que havien contribuït a aquesta odiada esplendor, en vendre bitllets a Tom a canvi de la riquesa que ell havia acoblat venent privilegis d'emblanquinar. Es menyspreaven a sí mateixos, com a enganyats per un frau astut, per un serpent criminal amagat en l'herba.
希望眼看就要落空了，就在這個時候，湯姆·索亞卻走上前來，手裡拿着九張黃票、九張紅票和十張藍票，請求得到一本《聖經》。這真是晴天霹靂。再過十年，華爾特先生也不會料想竟是這個寶貝來提出申請。可是又無法推脫——票面都不假，按照規定都該是有效的。於是，湯姆有幸與法官和其他幾位貴賓們坐在一起，這個重大的消息就從首腦席上公佈于眾了。這是十年來最令人吃驚的事情，全場大為轟動，把這位新英雄的地位抬高得和法官老爺相等。這下子學校的人們瞪着眼睛看的是兩位而不是一位了不起的人物了。男孩子們更是忌妒得咬牙切齒——可是最懊悔的還是那些用背《聖經》得來的條子跟湯姆換他出賣刷牆特權時所積攢下的財寶的孩子們。為了湯姆這些寶貝玩意，他們給了湯姆這些條子，這幫了他大忙，使他獲得了這種令人氣憤的榮譽。可是，現在才發現，後悔已經晚了。這些孩子們現在才明白他們的對手是個詭計多端的騙子，是一條藏在草裡狡詐的蛇，而他們自己卻是上了當的大傻瓜，因此他們都覺得自慚形穢。
El premi fou remès a Tom amb tanta d'efusió com el superintendent pogué bombar-se en aquelles circumstàncies; però li mancava quelcom de l'autèntic broll, perquè l'instint del pobre subjecte li féu saber que allí hi havia un misteri que potser no comportava la llum; era simplement absurd que aquell noi hagués amagatzemat dues mil gavelles de ciència escripturística en sos locals: una dotzena agotarien la seva capacitat, sens dubte.
校長給湯姆發獎的時候，為了應付這種場合，他儘量找出一些讚美表揚的話來說。可是從他話裡聽出好像沒有多少是發自他內心的熱忱，因為這位可憐的人的本能告訴他，這裡面也許潛藏着某種見不得人的秘密。這孩子腦子裡真的能裝下兩千段聖書裡的經文，真會讓人笑掉大牙——因為毫無疑問，十幾段經文就夠他受的了。
Amy Lawrence estava orgullosa i contenta, i feia per manera d'aconseguir que Tom la mirés a la cara, però ell no hi volia mirar. Ella se n'estranyà: després estigué una mica contorbada; després una vaga sospita vingué i passà i retornà de bell nou; ella sotjà; una llambregada furtiva li digué qui-sap-les coses, i aleshores son cor es trencà, i es sentí gelosa, i irosa, i li vingueren les llàgrimes als ulls, i odià tothom: Tom més que tots els altres, pensà ella.
艾美·勞倫斯既得意又自豪，她想方設法地要湯姆看出這點來——可是，湯姆偏不朝她這邊看。她搞不清這是怎麼回事，接着她有點兒慌張，然後隱隱約約又有點懷疑，很快疑慮消除了——跟着又懷疑起來。她注視了他一會兒，當看到湯姆偷偷地瞟了新來的女孩子一眼時，這才恍然大悟——於是她心碎了，忌妒了，非常惱火，跟着眼淚也流了出來。她恨所有的人，最恨最恨的是湯姆（她心裡想）。
Tom fou presentat al jutge, però tenia la llengua travada; l'alè amb prou feines li venia; son cor glatia violentament, en part a causa de la paorosa grandesa d'aquell home, però principalment perquè ell era el pare d'ella. Li hauria plagut de caure en terra i adorar- lo, si haguessin estat a les fosques. El jutge posà la mà damunt la testa de Tom i el nomenà gentil homenet, i li demanà còm se deia. El noi tartamudejà, badà la boca, i ho tragué enfora:
湯姆被校長介紹給法官大人，可是，他的舌頭打了結，氣也喘不過來，心也跳得厲害——一半是因為這位大人物的威嚴，一半則因為他是她的父親。如果現在是夜晚，是在黑暗中，他簡直就要向他下跪膜拜了。大法官把手放在湯姆的頭上，說他是個好小伙子，還問他叫什麼名字。這孩子結結巴巴，喘氣困難，勉強答道：
-Tom.
“湯姆。”
-Oh! no! no Tom... és...
“哦，不對，不是湯姆——應該是——”
-Tomàs.
“托馬斯。”
-Ah! això és. Em pensava que n'hi hauria una mica més, potser. Molt bé. Però gosaria dir que en teniu un altre, i me'l direu, veritat?
“喔，這就對了。我想應該還有一半吧，也許該有，這很好。不過，我肯定你還有一個姓，你告訴我，好不好？”
-Digueu al senyor quin és l'altre nom, Tomàs- digué Walters. -I digueu senyor. Cal que no oblideu la vostra urbanitat.
“托馬斯，告訴法官大人你姓什麼！”華爾特先生趕忙說，“還要稱呼先生，你可別忘了禮貌呀。”
-Tomàs Sawyer, senyor.
“托馬斯·索亞——先生。”
-Això és! D'això en dic un bon minyó. Bell minyó. Bell: un homenet. Dos mil versos és molt, moltíssim. I mai no us ha de doldre el treball que us heu donat per apendre'ls; perquè el saber val més que cap altra cosa del món; això és el que fa que els homes es tornin bons i grans; sereu un gran home i un home bo algun dia, Tom, i aleshores mirareu enrera i direu: «-Tot és degut als beneficis de la preada escola dominical de la meva infantesa; tot és degut a mos benvolguts professors, que m'ensenyaren a apendre; tot és degut al bon superintendent, que m'encoratjà i vetllà per mi i em donà una bella Bíblia, una Bíblia esplèndida i elegant, per servar-la i tenir-la per al meu ús, per a sempre més; tot és degut a la recta educació!» Això és el que direu, Tomàs; i no els voldríeu baratar per cap diner aquests dos mil versos, no: en cap manera no voldríeu. I ara no us recarà de dir-me a mi i aquesta senyora alguna de les coses que heu après (ah! comprenc que no us recarà), perquè estem orgullosos dels minyonets que aprenen. Sabeu, sens dubte, els noms de tots els dotze deixebles. Voleu dir-nos els noms dels dos primers que foren elegits?
“這就對了！這才是個好孩子。很不錯的小伙子。不錯，有出息。兩千段的聖書經文可真不少——實在，實在是夠多的。你花了那麼多精力來背誦這些經文，你一輩子也不會後悔的，因為知識是寶貴的，比世上一切財富都有價值。有了知識，你就能成為偉人，成為好人；托馬斯，等將來有一天，當你迴首往事時，你會說，一切都歸功於我兒時所上的主日學校——歸功於我親愛的老師們教給我的那些知識——歸功於我的好校長，他鼓勵我，督促我，還給了我一本漂亮的《聖經》——一本漂亮而精美的《聖經》——讓我自己永遠保留——這一切多虧了我的老師們教導有方啊！將來你會這麼說的，托馬斯——你那兩千段經文別人無論給你多少錢，你也不會賣吧！——你肯定不會賣的。現在把你學過的內容說給我和這位太太聽聽，你該不會介意吧——不會的，我知道你不會在乎的——因為我們是非常讚賞有知識有學問的孩子。那麼，不用問，你肯定知道所有十二門徒的名字，就把耶穌最初選定的兩個門徒的名字告訴我們，好不好？”
Tom anava estirant-se un botó i prenent un posat temorenc. S'enrojolà, aleshores, i sos ulls es decantaren a terra. El cor del senyor Walters s'esfondrà dintre seu. Es digué a sí mateix: -No és possible que el noi pugui respondre la més senzilla pregunta: per qué n'hi fa cap el jutge? Però es va sentir obligat a dir quelcom en alta veu, i va fer:
湯姆捏住一個鈕扣眼使勁地拉，樣子顯得很害羞。他的臉一下子漲得通紅，眼皮也垂了下來。華爾特先生的心也隨之一沉。他心裡想，這個孩子連最簡單的問題都不可能回答出來——為什麼法官偏要問他？然而他又不得不開口，說道：
-Respongueu al senyor, Tomàs: no tingueu por.
“托馬斯，回答法官大人的問題——不要害怕。”
Tom encara no disparava.
湯姆仍舊不肯開口。
-Bé, conec que m'ho direu a mi- digué la senyora. -Els noms dels dos primers deixebles eren...
“好吧，我知道你會跟我講，”那位太太說。“最初的兩個門徒的名字是——”
-DAVID I GOLIAT!
“大衛和哥利亞斯——”
Correm una cortina caritatívola damunt la resta de l'escena.
這幕戲不能再往下看了，我們還是發發慈悲就此閉幕吧。