El sol s'aixecà damunt un món tranquil, i resplendí damunt el poblet pacífic com una benedicció. Acabat el desdejuni, la tia Polly començà les pràctiques religioses de la família: primer de tot digué una pregària erigida en sòlides fileres de cites escripturístiques, encastades amb un prim morter de originalitat; i des del cim d'aquell monument, llegí un capítol ferreny de la llei mosaica, com si fos del Sinaí estant.
太阳升起来，照在宁静的世界上，静静的村庄仿佛沐浴在圣光之中。早饭过后，波莉姨妈做了祷告。开始的一篇祷告词完全是从《圣经》中引用来的，其中还掺杂着星星点点的新意。两者勉强地被粘合在一起，这种粘合做得就像她是从西奈山顶宣布了“摩西律”中严酷的一段。
Després Tom es nuà el cinyell, per dir-ho així, i es posà a la tasca per apendre sos versicles. Sid havia après la lliçó dies abans. Tom despengué tota la seva energia en encabir-se cinc versicles a la memòria; i trià una part del sermó de la Muntanya, perquè no pogué trobar versicles que fossin més curts. Al cap de mitja hora, Tom tenia una vaga idea general de la seva lliçó, però només que això, perquè son magí atravessava tot el camp del pensament humà, i ses mans eren atrafegades en distraccions recreatives. Mary prengué son llibre per fer-lo recitar, i ell maldà per descobrir son camí entre la boira.
然后，汤姆好像是振作了精神，一本正经地着手去背那一段一段的《圣经》了。希德几天前就把他该背的段落记牢了。汤姆花费了所有的精力，全力以赴在背五段《圣经》内容。他选择的是基督《登山宝训》的一部分，因为这部分是全文中最短的部分。快到半个小时的时候，他对要背的内容已有了一个模模糊糊的印象。不过，仅此而已，因为他此刻已经心不在焉，胡思乱想，两手不停地忙着一些无关紧要的东西。玛丽拿着他的书，要听他背诵，他就竭力地云来雾去地往下背：
-Benaventurats els a... a...
“有福的人是……呃——呃——”
-Pobres.
“穷乏——”
-Sí... pobres. Benaventurats el pobres a... a...
“对——穷乏；有福的人是穷人……呃——呃——”
-En esperit...
“精神上——”
-En esperit. Benaventurats els pobres en esperit, perquè ells... ells...
“在精神上；有福的人是精神上的贫乏者，因为他们——他们——”
-Llur...
“他们的——”
-Perquè llur. Benaventurats els pobres en esperit perquè llur... és el reialme del cel. Benaventurats els que ploren, perquè ells... ells...
“因为他们的。有福的人是精神上的贫乏者，因为他们的是天国。有福的人是那些哀恸的人，因为他们——他们——”
-Se...
“将——”
-Perque ells... a...
“因为他们……呃——”
-S. e...
“将——”
-Perquè ells essa e... Oh! No sé què és, això!
“因为他们将——，下面我记不得了！”
-Seran!
“将要——”
-Oh! Seran! Perquè ells seran... perquè ells seran a... a... Seran plorats... a... a... Benaventurats els que seran... els que a... els que seran plorats, seran a... a... seran què? Perquè no m'ho dieu, Mary? Perquè us plau ésser tan roïna?
“欧！将要！因为他们将要——因为他们将要——呃——呃——将要哀恸——呃——呃——被保佑的是那些将要——那些将要——呃——那些将要哀恸的人，因为他们将要——呃——将要什么？玛丽，为什么不提示我？——你干吗要这样小气？”
-O Tom, pobre cap de fusta! No és pas que jo us sigui un corcó. No ho voldria pas, de ser-vos-en. Heu de tornar-hi, i apendre-ho. No us descoratgeu, Tom: ja en sortireu... I, un cop n'hagueu sortit, us donaré quelcom d'allò més bonic! Ah! així: això és un bon minyó!
“哦，汤姆，你这个可怜的小笨蛋。我可不是在拿你开玩笑。我不愿逗你。你必须再去重新背。汤姆，你可别灰心丧气，你会背来的——如果你背熟了，我会给你些好玩的东西。哎，对了，这才是个好孩子。”
-Molt bé! I quína cosa és, Mary? Digueu-me quína cosa és.
“好吧！给我什么，玛丽？告诉我是什么好玩的东西。”
-Deixeu-ho córrer, Tom. Ja sabeu que si dic que és bonic, és bonic.
“这你用不着问，汤姆，我说好玩，就是好玩的东西。”
-Oi, Mary. Molt bé: m'hi aferrussaré altra vegada.
“你可得讲话算话呀，玛丽。那好吧，我就再去好好地背一背。”
I s'hi aferrussà altra vegada; I, sota la doble tensió de la tafaneria i el guany en perspectiva, ho féu amb tant d'abrivament, que reeixí d'una manera esclatant. Mary li donà un flamant ganivet Barlow, que costava dos rals i escadús; i la convulsió de gaubança que féu trontollar el seu organisme el sacsejà fins als fonaments. En veritat, el ganivet no servia per a tallar res, però era un evident Barlow, i aquest instrument era d'una inconcebible sumptuositat; baldament la qüestió de si els nois de l'Oest havien o no arribat a imaginar que semblant arma podia segurament ser falsificada per al seu menyscabament, és un imposant misteri que mai serà resolt, tal vegada. A Tom se li acudí de fer-hi senyals a l'armari, i anava preparant-se per començar la tasca a la taula escriptori, quan el cridaren a abillar-se per a l'escola dominical.
后来他真的“好好地背”了——在好奇心和获得奖品的希望的双重诱惑下，他精神十足地学了一阵，结果居然获得了辉煌的胜利。玛丽给了他一把价值１角２分半的崭新的“巴露牌”小刀。他欣喜若狂，手舞足蹈。说真的，这把刀切不了任何东西，但它是“千真万确”的“巴露牌”，这可是意味着一种极大的荣耀——虽然西部的孩子们居然认为这种刀器也有可能被冒牌，会损伤它的名誉，这个谜令人印象深刻，也许永远都是如此。汤姆拿这把刀在碗橱上乱刻了一阵，正准备在衣柜上动手的时候，却被唤去换衣服，准备上主日学校。
Maria li donà una ribella de llauna amb la seva aigua, i un troç de sabó, i ell passà la porta i posà la ribella damunt d'un escambell que hi havia per allí: després ficà el sabó a l'aigua i l'hi deixà estar; s'arremangà les mànegues; escampà dolçament l'aigua per terra; i després entrà a la cuina i començà d'eixugar-se la cara diligentment amb la tovallola de darrera la porta. Però Mary remogué la tovallola i digué:
玛丽递给他一脸盆水和一块肥皂。于是，他走到门外，把脸盆放在那儿的一个小凳子上。然后他把肥皂蘸了点水，又把它放下；他卷起袖子，轻轻地把水泼在地上，转身走进厨房，用门后面的一条毛巾使劲地擦着脸。可是，玛丽拿开毛巾，说道：
-No us en deu vergonya, Tom? No sigueu tan dolent. L'aigua no us farà cap mal.
“嘿，你不害臊吗？汤姆！你可千万别这么没治了。水不会伤着你的。”
Tom romangué una mica desconcertat. La ribella fou emplenada de bell nou, i aquesta vegada Tom es decantà damunt ella una estoneta, arreplegant coratge; s'hi ficà amb una alenada profunda, i ho envestí. Quan entrà a la cuina al cap de poc, amb els ulls closos, i anant a les palpentes amb totes dues mans en cerca de la tovallola, un honorable testimoni de sabonera i aigua degotava de la seva faç. Però en eixir de la tovallola, son estat no era encara satisfactori, perquè l'àrea neta cessava de cop i volta, com si fos una màscara, damunt la seva barba i les seves barres. Per sota i més enllà d'aquesta ratlla hi havia una ombrívola extensió de territori eixut, que s'estenia cap avall pel seu davant, i, pel darrera, al voltant del coll. Mary el prengué pel seu compte, i quan estigué llest era un home i un germà, sense diferència de color; i son cabell amarat era pentinat gentilment, i sos petits rulls elaborats amb un efecte general d'exquisidesa i simetria. (Ell s'aplanava els rulls d'amagat, amb treball i molèsties, i s'encastava el cabell ben arran del cap, perquè opinava que els rulls eren afeminats, i els seus li omplien la vida d'amargor.) Després Mary tragué un tern que ell no havia usat sinó els diumenges per espai de dos anys (hom ne deia, senzillament, «l'altre vestit»). I d'això en podem deduir la magnitud del seu guarda-roba. La noia l'endegà, després que ell mateix s'hagué abillat; cordà el gec polit fins a la seva barba, girà el gran coll de camisa damunt les seves espatlles, el raspallà i el coronà amb el capell de palla, que tot era de clapes. Semblava ara en gran manera millorat i inconfortable; i, verament, es sentia tan inconfortable com semblava, perquè tot el vestit i la netedat l'enravenaven d'una manera, que allò era un fel. Esperava que Maria s'oblidaria de les seves sabates, però l'esperança es mustigà; va untar-les totes amb sèu, com era el costum, i les portà. Ell perdé el bon geni, i digué que sempre li feien fer allò que no volia. Però Maria digué persuasivament:
汤姆有点不自在。脸盆重新又盛满了水，这一回，他下定决心俯身在脸盆边站了一会，然后深深吸了一口气，就开始洗脸。不久，他走进厨房，闭着眼睛伸手去摸那条毛巾，脸上的肥皂水直往下淌，算是他老老实实洗过脸的证明。可是，当他拿开毛巾，露出脸时，还是不能让人满意。因为洗干净的地方只局限于两腮帮子和下巴上面，看上去像个假面具似的。在下巴以下和腮帮子两旁，还有很大一片没有沾过水，黑乎乎的，从脖子一直往下，往后伸展。玛丽又拉过他来帮他收拾。她把他梳洗打扮完毕之后，他看起来才像个男人，像个兄弟，脸再也不是白一块黑一块了，那湿透了的头发也梳得整整齐齐，短短的卷发还弄成了挺好看的对称样式。（他曾费了很大的劲，偷偷地把满头的鬈发按着，紧紧地贴在头上。因为他认定鬈发总有些女人气，他为自己天生的鬈发十分懊恼。）后来，玛丽把他的一套衣服拿出来，这套衣服已穿了两年，只有星期天才穿——干脆就叫“那套衣服”——由此我们可以知道他的穿戴方面的全部衣物共有多少。他自己穿戴之后，那姑娘又帮他“整理”了一番。她把他那件整洁的上装的衣扣统统扣上，一直扣到下巴底下，又把他那个宽大的衬衣领子往下一翻，搭在两边的肩上，再给他刷得干干净净，戴上他那顶有点点的草帽。这一下子他显得极漂亮，也极不舒服，他看上去一点也不舒服。因为穿上衣服还要保持整洁，对他是种拘束，所以他心里很烦躁。他希望玛丽别让他穿鞋子，可这希望落了空。她按照当时的习惯，先给鞋子抹了一层蜡油，然后拿了出来。他发火了，埋怨别人老是让他干他自己不愿意干的事情，可是，玛丽却劝他道：
-Tom, vejam... això és ser bon minyó?
“汤姆，——这才是个好孩子哪。”
Així és que es ficà les sabates, tot rondinant. Mary aviat estigué llesta, i els tres infants eixiren cap a l'escola dominical, indret que Tom odiava amb tot el cor; però a Sid i Mary els plaïa.
于是，汤姆一边大喊大叫，一边穿上了那双鞋。玛丽也很快地作好了准备，三个孩子就一块动身去主日学校——那地方是汤姆最深恶痛绝的；但是，希德和玛丽却非常喜欢那里。
L'escola del diumenge durava de les nou fins a dos quarts d'onze; i després venia el servei religiós. Dos dels infants romanien sempre voluntàriament a oir el sermó; l'altre romania també... per motius més poderosos. Els bancs de respatller enlairat i sense coixins que hi havia a l'església podrien contenir unes tres centes persones; l'edifici era una petita cosa senzilla, amb una mena de caixa de pi al cim, com a cloquer. A la porta, Tom reculà i s'acostà a un camarada que duia el vestit de les festes.
主日学校的上课时间是从９点到１０点半；之后，就是做礼拜。他们三个中间有两个总是自觉自愿地留在那儿听牧师布道，而另外一个因为更重要原因也是每次都留下来。教堂里的座位靠背很高，没有垫子，一共可坐三百人。教堂是一座简陋的、规模不大的建筑。屋顶上安了一个松木板做的盒子似的装置当做尖塔。在门口，汤姆故意放慢一步，跟一个穿着星期天服装的同伴打了招呼：
-Escolta, Bill: tens un bitllet groc?
“喂，贝利，你有黄色票吗？”
-Sí.
“有啊。”
-Quant ne vols?
“你要什么东西才换呢？”
-Quant ne dones?
“你准备用什么换？”
-Un tros de llamí i un ham de pescar.
“一块糖和一个钓鱼钩。”
-Deixa-m'ho veure.
“东西呢？”
Tom ho exhibí. Eren satisfactoris, i hi hagué barata de propietat. Després Tom vengué un parell de bales bones i blanques per tres bitllets vermells, i alguna altra bagatel·la per un parell de blaus. Sotjà altres nois a mesura que venien, i continuà comprant bitllets de diverses colors, per deu o quinze minuts més. Entrà a l'església, després, amb un eixam de nois i noies nets i sorollosos; se n'anà cap el seu seient i començà una baralla amb el primer noi que trobà al seu abast. El mestre, hom greu i ancià, va intervenir-hi; després girà l'esquena un moment, i Tom estirà els cabells d'un noi del banc veí, i estava tot absort llegint son llibre quan el noi va girar-se. Clavà una agulla en un altre noi, tot seguit, per a sentir-li dir: -Ui!- i fou renyat novament pel mestre. Tota la classe de Tom era d'un model: inquieta, sorollosa i carregosa. Quan els tocava de dir la lliçó, cap d'ells no sabia els versicles perfectament, sinó que tothom els ho havia d'apuntar. Tanmateix, però, passaven prou turment, i cadascú tenia son premi en bitlletets blaus, cada un dels quals portava un passatge de l'Escriptura; cada bitllet blau era la paga d'haver recitat dos versicles. Deu bitllets blaus equivalien a un de vermell, i podien ser-hi baratats; deu bitllets vermells equivalien a un de groc; per cada deu bitllets grocs el superintendent donava una Bíblia molt senzillament enquadernada (que no arribava a valer mig dòlar en aquells temps venturosos) al deixeble. Quants de mos lectors tindrien l'activitat i l'aplicació d'encabir-se a la memòria dos mil versicles, fins i tot per una Bíblia de Doré? I, no obstant, Mary havia adquirit dues Bíblies d'aquesta manera; això li representava la tasca pacient de dos anys; i un noi de parentela alemanya n'havia guanyades quatre o cinc. Una vegada, aquest recità tres mil versicles sense aturar-se; però la tensió exercida damunt ses facultats mentals era massa gran, i des d'aquell dia esdevingué poc menys que un idiota: lamentable infortuni per a l'escola, perquè en les grans avinenteses, davant d'espectadors, el superintendent sempre feia sortir aquell noi perquè (com deia Tom) «s'engegués». Només els deixebles vells procuraven servar llurs bitllets, no deixant de banda llur tediosa tasca fins a assolir una Bíblia: així és que la remissió d'un d'aquests premis era un rar i notable esdeveniment; el deixeble que havia reeixit era tan gran i conspicu, aquell dia, que en tal moment tot si d'alumne s'encenia d'una nova ambició que ben sovint durava un parell de setmanes. És possible que l'estómac intel·lectual de Tom no hagués mai experimentat veritable fam d'un d'aquests premis; però tot son ésser, evidentment, s'havia delit molts de dies per la glòria i l'esclat que els voltava.
汤姆就拿出来给他看了。贝利对这两样东西很满意，于是，双方的财物易了主。接着，汤姆用两个白石头子换了三张红票，又用其它一些小玩意换了两张蓝票。当其他的孩子走过来时，汤姆又拦住他们，继续收买各色各样的票。这样换了有十几分钟，汤姆才和一群穿着整齐、吵吵嚷嚷的男孩和女孩一起走进教堂。汤姆走到自己的座位上，和一个离他最近的男孩争吵起来。他们的老师是位面色严肃、上了年纪的人，他叫他俩别闹，然后就转过身去了。汤姆又揪了另一条板凳上一个男孩的头发，那男孩转过头时，他却在全神贯注地在看书。接着为了要听另一个男孩子叫一声“哎唷！”他又用一枚别针扎了他一下，结果被老师臭骂了一顿。汤姆所在的这个班全是一个模式——吵吵闹闹，东捣西戳，一刻不停。他们一起背诵经文时，没有一个能完整记住的，都必须不断地给予提示才行。然而，他们还是勉强过了关，个个都得了奖——蓝色的小纸票，每张票上都印有一段《圣经》上的话。要背两段《圣经》经文才能得这么样一张蓝色纸票。十张蓝色票等于一张红色票，也可以互换。十张红色票又可以换一张黄色票。如果得了十张黄色票，校长就奖励给这个学生一本简装的《圣经》（在当初日子好过的那个时候，值４角钱）。我亲爱的读者们当中，有多少人肯这么用功，费劲去背上两千段《圣经》经文来换取一本多莱版的《圣经》呢？然而玛丽却用这种方法得了两本《圣经》——那可是两年之久的耐心学习的代价——还有一个德国血统的男孩得了四五本。他曾一下子背诵了三千段《圣经》。可是由于他脑力的过度劳累，自此以后差不多成了一个白痴——这是主日学校的重大不幸，因为每逢盛大的场面，在许多来宾面前（据汤姆的讲法），校长总是叫这个男孩出来“露一手”。只有那些年龄大的学生才坚持努力用功，想法得票，为的是获取一本《圣经》。所以，每次颁发这种奖品都是件稀罕而轰动的大事。
得奖的同学在当时显得那样的伟大，那样的光荣，以致每个在场的学生心里都产生新的野心，这种野心往往要持续一两个星期之久。汤姆内心可能从来没有真正渴望过获得这种奖品，不过，毫无疑问，许多天以来他的全部身心都在渴望得到随着这种奖励而来的光彩和荣誉。
Com de costum, el superintendent romania dret, en front del púlpit, amb un llibre d'himnes, tancat, a la mà i l'índex ficat entre les seves pàgines, i comandà atenció. Quan un superintendent d'escola de diumenge fa son petit discurs habitual, un llibre d'himnes a la mà li és tan necessari com la inevitable fulla de música a un cantaire que està part davant d'una plataforma i canta un solo en un concert, encara que el motiu d'això és un misteri; perquè el pacient no passa mai els ulls pel llibre d'himnes ni per la fulla de música. Aquest superintendent era una tènue criatura de trenta cinc anys, amb una perilla crespada i cabell curt i crespat; portava un coll rígid i dret, l'extrem superior del qual ben bé li arribava a les orelles, i les agudes puntes del qual s'encorbaven cap endavant, en front dels angles de la seva boca: aquest clos obligava a un esguard ben recte cap endavant, i a girar tot el cos quan calia mirar de costat. La seva barba l'apuntalava una corbata tota estesa, que era tan llarga i tan ampla com un bitllet de banc, i tenia caps de serrell; els extrems de les seves botes eren girats violentament cap amunt, segons la moda del dia, com a lliscadores de trineu: efecte pacientment i laboriosament produït pels joves, seient amb els dits del peu apretats contra una paret hores senceres. El senyor Walters era de posat molt curiós, i de cor ben sincer i com cal; i tenia les coses i els indrets sagrats en tanta de reverència, i els separava tant de les matèries mundanals, que, sense que ell se n'adonés, la seva veu d'escola de diumenge havia adquirit una entonació peculiar que desapareixia totalment els dies de feina. Començà d'aquesta manera:
等到一定的时候，校长在布道台前面站了起来，他手里拿着一本合上的圣诗，食指夹在书页中间，叫大家静下来，听他讲道。主日学校的校长开始他那简短的开场白时，手中总少不了要拿着一本圣诗，就像歌手参加音乐会时站在演唱台，开始独唱的时候一样，手中也少不了要拿本乐谱——虽然谁也不知道为什么要这样。因为无论圣诗也好，乐谱也好，台上受罪的那个人从来都不会用得上这些的。这位校长是个３５岁的瘦子，蓄着沙滩色的山羊胡和沙滩色的短头发；他穿着一副硬挺挺的衣服领子，领边几乎顶到他耳边，两个尖尖的领角顺着脖子弯过来，齐到他的嘴角——就像一堵围墙似的，逼着他只能往前方看，每当他要看旁边的时候，就不得不把整个身子都转过来；他的下巴托在一条宽大的领结上面，那个领结就像一张支票那样又宽又长，周围还带有花边。他的靴子头尖尖的，向上翘着，这在当时非常时髦，好像雪橇下面翘起来的滑刀一样——这种时新式样是年青人耐心地、吃力地一连几个钟头地坐着把脚趾拼命顶着墙的结果。华尔特先生态度非常庄重，心地虔诚而实在。他对宗教方面的事情和场所非常尊敬，把它们和世俗方面的事分得清清楚楚。因此尽管没有意识到，但他却养成了主日学校讲话时一种特别的语调，这种语调在平常的日子里是绝对听不到的。他就用这种语调开始说起来：
-Ara, minyons, necessito que segueu tan correctament i gentilment com pugueu, i em presteu tota la vostra atenció per un minut o dos. Això és, així. Així és com ho fan els nens i les nenes bons minyons. Estic veient una nena petita que mira enfora de la finestra; em temo que es pensa que estic en algun indret d'allí fora: potser dalt d'un arbre fent un discurs als ocellets. (Rialleta aprovatòria.) He de dir-vos quin bé em fa, de veure tantes carones netes i brillants acoblades en un lloc com aquest, aprenent de obrar rectament i d'ésser bons.
I així succesivament. No és necessari de trametre la resta del discurs. És un model que no varia; això fa que ens sigui familiar a tots.
“孩子们，现在我要你们都尽量地、端端正正地坐起来，集中注意力听我讲一两分钟的话。对——做得好。好小孩子们就该这样做。我看见一个小姑娘在向窗外看——我想她一定认为我是在外面的某个地方——也许想着我在给树上的小鸟作演讲吧，（一阵嘻嘻哈哈的喝彩声。）我想告诉你们看到这么多聪明的、干干净净的小脸儿聚集在这样的地方，听话、学好，我心里是多么的高兴。”等等、等等诸如此类的话。下面讲的话我就不必一一写下了。
El darrer terç del discurs fou malmès pel renovellament de lluites i altres divertiments entre alguns nois de mala conducta, i per les inquietuds i murmuris que s'estenien arreu arreu, banyant, fins i tot, els fonaments de roques isolades i incorruptibles com Sid i Mary. Però tot això parà de sobte en apaivagar-se la veu del senyor Walters; i la conclusió del discurs fou rebuda amb un esclat de silenciós agraïment.
反正是些千佛一面大家都熟悉的东西。华尔特先生的演说到后面三分之一时受到了一些干扰，因为一些坏孩子又打起架来或搞别的小动作，满堂都在扭头讲悄悄话。连玛丽和希德这样巍然屹立，不易摧毁的“中流砥柱”也受到了冲击。随着华尔特先生的声音突然终止，课堂里的一切吵闹声也都随之嘎然止住，大家突然静下来，以此来表达对演说结束的感激之情。
Una bella part dels murmuris havia estat ocasionada per un esdeveniment més o menys inavesat: l'entrada de visitants: l'advocat Thatcher, acompanyat de un home molt vell i molt feble, i d'un bell senyor cavallerívol, de mitja edat i cabell gris d'acer, i una senyora tota digna, que era sens dubte la muller de aquest. La senyora portava una nena. Tom havia estat inquiet y ple de pruïges i malhumor, i amb la consciència que el remordia: no podia confrontar l'esguard d'Amy Lawrence, no podia sofrir sa mirada amorosa. Però quan veié la petita nouvinguda, son esperit se abrandà tot ell de benaventurança en un dir Jesús. A l'instant següent, feia ostentació de si mateix amb totes les seves forces; dant cops de puny als altres nois, estirant-los els cabells, fent ganyotes: en una paraula, servint-se de tota art que semblés adequada per a fascinar una noia i guanyar-ne l'aplaudiment. La seva gaubança no tenia sinó una clivella: el record de la seva humiliació en el jardí d'aquell àngel; però aquella sorrenca memòria l'anaren esborrant ones rues de felicitat que li passaven al damunt.
刚才那阵子的窃窃私语主要是由一件多少有些稀罕的事情引起的——那就是来了几位来访者：有撒切尔律师，他由一个非常衰弱的老人陪伴；一位文雅、肥胖、满头铁灰色头发的中年绅士；还有一位贵夫人，她无疑是那位绅士的太太。这位夫人手里还牵着一个小孩。汤姆心里一直很不安，心里充满了烦恼和忧愁；而且还受到良心的谴责——他不敢正视艾美·劳伦斯的眼睛，她那含情的注目简直使他受不了。可是当他看见这位新来的小女孩，他的心里立刻燃起了幸福的火焰。接着他就拚命地卖弄炫耀——打别人的耳光，揪头发，做鬼脸——总而言之，凡是可能引起女孩注意，获取她欢心和赞赏的把戏，他都用了。想到在这个小天使家花园受到的那种非人的待遇，他高兴的劲头凉了一截，不过快得就像留在沙滩上的印迹一样，被幸福的浪潮一冲，就被冲得一干二净。
Als visitants hom els donà el més alt seient d'honor, i, tan prest com fou acabat el discurs del senyor Walters, ell els presentà a l'escola. El senyor de mitja edat resultà ésser un prodigiós personatge; no altre que el jutge del comtat; la més augusta creació, en absolut, que aquells infants haguessin mai contemplat, i ells es demanaven de quina mena de material era bastit; i mig volien sentir-lo braolar i mig temien que arribés a fer-ho. Era de Constantinoble, a dotze milles de distància; així és que havia viatjat i vist el món: els ulls que hom tenia al davant havien vist la Casa del Tribunal del Comtat, que hom deia que tenia una teulada de llauna. L'astorament que aquestes reflexions inspiraven, el demostrava l'impressionat silenci i les fileres d'ulls mirant de fit a fit. Aquest era el gran jutge Thatcher, germà de llur propi advocat. Jeff Thatcher immediatament avançà a mostrar-se familiar amb el gran home i a ésser envejat per l'escola. Hauria estat música per a son esperit, de sentir els murmuris.
这几位来访者被请到最上席就座，华尔特先生刚刚结束讲话，就向全校师生介绍了这几位贵宾。那位中年人原来是个不平凡的大人物——竟是县上的法官——他是这些孩子们所见过的最威严的人物——他们很想知道他是由什么做的——他们一方面很想听听他吼叫两声，可是另一方面又相当害怕他吼叫。他是离这儿十二哩远的康士坦丁堡镇人——因此他是出过远门、见过世面的人——他那双眼睛曾见过县上的法庭——据说那所房子的屋顶是用锡皮做的。想到这些，他让人觉得畏惧，这从他那令人难忘的沉默和一排排瞪着的眼睛可以看得出来。这就是了不起的撒切尔大法官，是他们镇上律师的哥哥。杰夫·撒切尔立即走上前，和这位大人物亲近，真让全校师生羡慕、嫉妒。听大家切切私语，他就像听见音乐一般，心情舒畅。
-Mira-te'l, Jim! còm puja allí damunt. Mira! ara va a donar-li una estreta de mà; ara li està donant l'estreta de mà. Ma noi! No t'agradaria d'ésser En Jeff?
“吉姆，你看！他上讲台了。嘿——瞧！他要和他握手啦——他真的和他握手了！哎呀，你不希望自己就是杰夫吗？”
El senyor Walters es posa a «fer-se veure» amb tota mena de bellugueigs i activitats, donant ordes, formulant judicis, fent advertiments aquí, allí, onsevulla que pogués trobar una rodella. El bibliotecari «es feia veure», corrent d'ací d'allí amb les mans plenes de llibres i fent una pila d'aquella fressa i aldarull en que es complau l'autoritat d'un insecte. Les joves senyoretes mestresses «es feien veure», decantant-se dolçament damunt deixebles que feia poc temps havien estat apunyegats, alçant ditets advertidors envers els nois dolents i dant amorosos copets als bons minyons; els joves senyors mestres «es feien veure» amb petits renys i altres petites demostracions d'autoritat i bella atenció a la disciplina; i la major part dels mestres, d'ambdós sexes, trobaren coses a fer a la llibreria, vora el púlpit, i eren coses que calia tornar a fer dues o tres vegades (amb molta de vexació aparent). Les nenes «es feien veure» de diverses maneres, i els nens «es feien veure» amb tanta de diligència, que l'aire era tot ple de boles de paper i del murmuri de les baralles. I, per damunt de tot això, el gran home seia, i irradiava un majestuós somriure judicial damunt tota la casa, i s'escalfava al sol de la seva pròpia grandiositat, perquè també ell «es feia veure».
华尔特先生开始“出风头”了，他一副官样，到处发号施令，表示意见，给予指导，忙得他不亦乐乎。只要他发现目标，免不了都要唠叨几句。图书管理员也“卖弄”了一番——他手里抱着许多本书，嘴里咕咕哝哝，到处跑动，忙个不停。他这种举动起码让那位小权威人物开心。年轻的女教师们也“炫耀”了一番——亲切地弯下腰看着那些刚被打过耳光的学生，伸出漂亮的手指对着那些不听话的孩子以示警告，或者和蔼可亲地拍拍那些乖孩子。年轻的男教师们也“出了一番风头”，他们小声地骂一骂学生，还用别的表示享有权威和重视校规的方式表现了自己——所有男男女女的教师们都在布道台旁的图书室那儿找到可干的事情。这种事情只干一次就可以了，他们却反复干了两三次（表面上装出很着急的样子）。小姑娘们也用各种方式“卖弄”，男孩子“卖弄”得更是劲头十足，于是，空中满是乱飞的纸团，教室里互相扭打的声音不断。尤其是，那位坐在台上的大人，面带庄严的微笑，一副高高在上的样子，望着全场，这种优越感令其陶然——因为他自己也在“炫耀”啊。
Només una cosa mancava per completar l'èxtasi del senyor Walters, i era l'avinentesa de fer a mans una Bíblia de premi, i exhibir un prodigi. Diversos deixebles tenien uns quants bitllets grocs, però ningú no en tenia prou; ell havia anat assabentant-se'n entre els alumnes més assenyalats. Hauria donat tot el món, ara, per a tornar a tenir aquell noi alemany amb el seny complet.
这时候只差一件事情，就能使华尔特先生狂喜到极点，那就是他非常想有一个机会给某个学生颁发一本《圣经》，借以展示一下自己。有几个学生拥有一些黄色票，可没有一个够数的——他在几个明星学生中间转了一圈，问了问。假如，这时候能叫那个德国血统曾经出色过的学生脑子健全起来，再能表演一回，他真情愿付出所有的一切。
I en aquell moment, quan l'esperança era morta, Tom Sawyer avançà amb nou bitllets grocs, nou de vermells i deu de blaus i demanà una Biblia! Això fou com una tamborinada en un cel clar. Walters no esperava una petició per aquell indret ni en deu anys a venir. Però no calia dar-hi voltes: veu's aquí els documents fefaents, i no tenien cap tara. Així és que Tom fou enlairat al veinatge del jutge i l'altre escollit, i la gran nova fou anunciada del quarter general estant. Fou la sorpresa més atarantadora de la dècada; i tan pregona fou la sensació, que aixecà el nou heroi a l'altura de l'heroi judicial, i l'escola tingué dues meravelles a contemplar en lloc d'una. Els nois es sentiren rosegats per l'enveja; però els que sofriren les més amargues punyides foren els que s'adonaren massa tard que havien contribuït a aquesta odiada esplendor, en vendre bitllets a Tom a canvi de la riquesa que ell havia acoblat venent privilegis d'emblanquinar. Es menyspreaven a sí mateixos, com a enganyats per un frau astut, per un serpent criminal amagat en l'herba.
希望眼看就要落空了，就在这个时候，汤姆·索亚却走上前来，手里拿着九张黄票、九张红票和十张蓝票，请求得到一本《圣经》。这真是晴天霹雳。再过十年，华尔特先生也不会料想竟是这个宝贝来提出申请。可是又无法推脱——票面都不假，按照规定都该是有效的。于是，汤姆有幸与法官和其他几位贵宾们坐在一起，这个重大的消息就从首脑席上公布于众了。这是十年来最令人吃惊的事情，全场大为轰动，把这位新英雄的地位抬高得和法官老爷相等。这下子学校的人们瞪着眼睛看的是两位而不是一位了不起的人物了。男孩子们更是忌妒得咬牙切齿——可是最懊悔的还是那些用背《圣经》得来的条子跟汤姆换他出卖刷墙特权时所积攒下的财宝的孩子们。为了汤姆这些宝贝玩意，他们给了汤姆这些条子，这帮了他大忙，使他获得了这种令人气愤的荣誉。可是，现在才发现，后悔已经晚了。这些孩子们现在才明白他们的对手是个诡计多端的骗子，是一条藏在草里狡诈的蛇，而他们自己却是上了当的大傻瓜，因此他们都觉得自惭形秽。
El premi fou remès a Tom amb tanta d'efusió com el superintendent pogué bombar-se en aquelles circumstàncies; però li mancava quelcom de l'autèntic broll, perquè l'instint del pobre subjecte li féu saber que allí hi havia un misteri que potser no comportava la llum; era simplement absurd que aquell noi hagués amagatzemat dues mil gavelles de ciència escripturística en sos locals: una dotzena agotarien la seva capacitat, sens dubte.
校长给汤姆发奖的时候，为了应付这种场合，他尽量找出一些赞美表扬的话来说。可是从他话里听出好像没有多少是发自他内心的热忱，因为这位可怜的人的本能告诉他，这里面也许潜藏着某种见不得人的秘密。这孩子脑子里真的能装下两千段圣书里的经文，真会让人笑掉大牙——因为毫无疑问，十几段经文就够他受的了。
Amy Lawrence estava orgullosa i contenta, i feia per manera d'aconseguir que Tom la mirés a la cara, però ell no hi volia mirar. Ella se n'estranyà: després estigué una mica contorbada; després una vaga sospita vingué i passà i retornà de bell nou; ella sotjà; una llambregada furtiva li digué qui-sap-les coses, i aleshores son cor es trencà, i es sentí gelosa, i irosa, i li vingueren les llàgrimes als ulls, i odià tothom: Tom més que tots els altres, pensà ella.
艾美·劳伦斯既得意又自豪，她想方设法地要汤姆看出这点来——可是，汤姆偏不朝她这边看。她搞不清这是怎么回事，接着她有点儿慌张，然后隐隐约约又有点怀疑，很快疑虑消除了——跟着又怀疑起来。她注视了他一会儿，当看到汤姆偷偷地瞟了新来的女孩子一眼时，这才恍然大悟——于是她心碎了，忌妒了，非常恼火，跟着眼泪也流了出来。她恨所有的人，最恨最恨的是汤姆（她心里想）。
Tom fou presentat al jutge, però tenia la llengua travada; l'alè amb prou feines li venia; son cor glatia violentament, en part a causa de la paorosa grandesa d'aquell home, però principalment perquè ell era el pare d'ella. Li hauria plagut de caure en terra i adorar- lo, si haguessin estat a les fosques. El jutge posà la mà damunt la testa de Tom i el nomenà gentil homenet, i li demanà còm se deia. El noi tartamudejà, badà la boca, i ho tragué enfora:
汤姆被校长介绍给法官大人，可是，他的舌头打了结，气也喘不过来，心也跳得厉害——一半是因为这位大人物的威严，一半则因为他是她的父亲。如果现在是夜晚，是在黑暗中，他简直就要向他下跪膜拜了。大法官把手放在汤姆的头上，说他是个好小伙子，还问他叫什么名字。这孩子结结巴巴，喘气困难，勉强答道：
-Tom.
“汤姆。”
-Oh! no! no Tom... és...
“哦，不对，不是汤姆——应该是——”
-Tomàs.
“托马斯。”
-Ah! això és. Em pensava que n'hi hauria una mica més, potser. Molt bé. Però gosaria dir que en teniu un altre, i me'l direu, veritat?
“喔，这就对了。我想应该还有一半吧，也许该有，这很好。不过，我肯定你还有一个姓，你告诉我，好不好？”
-Digueu al senyor quin és l'altre nom, Tomàs- digué Walters. -I digueu senyor. Cal que no oblideu la vostra urbanitat.
“托马斯，告诉法官大人你姓什么！”华尔特先生赶忙说，“还要称呼先生，你可别忘了礼貌呀。”
-Tomàs Sawyer, senyor.
“托马斯·索亚——先生。”
-Això és! D'això en dic un bon minyó. Bell minyó. Bell: un homenet. Dos mil versos és molt, moltíssim. I mai no us ha de doldre el treball que us heu donat per apendre'ls; perquè el saber val més que cap altra cosa del món; això és el que fa que els homes es tornin bons i grans; sereu un gran home i un home bo algun dia, Tom, i aleshores mirareu enrera i direu: «-Tot és degut als beneficis de la preada escola dominical de la meva infantesa; tot és degut a mos benvolguts professors, que m'ensenyaren a apendre; tot és degut al bon superintendent, que m'encoratjà i vetllà per mi i em donà una bella Bíblia, una Bíblia esplèndida i elegant, per servar-la i tenir-la per al meu ús, per a sempre més; tot és degut a la recta educació!» Això és el que direu, Tomàs; i no els voldríeu baratar per cap diner aquests dos mil versos, no: en cap manera no voldríeu. I ara no us recarà de dir-me a mi i aquesta senyora alguna de les coses que heu après (ah! comprenc que no us recarà), perquè estem orgullosos dels minyonets que aprenen. Sabeu, sens dubte, els noms de tots els dotze deixebles. Voleu dir-nos els noms dels dos primers que foren elegits?
“这就对了！这才是个好孩子。很不错的小伙子。不错，有出息。两千段的圣书经文可真不少——实在，实在是够多的。你花了那么多精力来背诵这些经文，你一辈子也不会后悔的，因为知识是宝贵的，比世上一切财富都有价值。有了知识，你就能成为伟人，成为好人；托马斯，等将来有一天，当你回首往事时，你会说，一切都归功于我儿时所上的主日学校——归功于我亲爱的老师们教给我的那些知识——归功于我的好校长，他鼓励我，督促我，还给了我一本漂亮的《圣经》——一本漂亮而精美的《圣经》——让我自己永远保留——这一切多亏了我的老师们教导有方啊！将来你会这么说的，托马斯——你那两千段经文别人无论给你多少钱，你也不会卖吧！——你肯定不会卖的。现在把你学过的内容说给我和这位太太听听，你该不会介意吧——不会的，我知道你不会在乎的——因为我们是非常赞赏有知识有学问的孩子。那么，不用问，你肯定知道所有十二门徒的名字，就把耶稣最初选定的两个门徒的名字告诉我们，好不好？”
Tom anava estirant-se un botó i prenent un posat temorenc. S'enrojolà, aleshores, i sos ulls es decantaren a terra. El cor del senyor Walters s'esfondrà dintre seu. Es digué a sí mateix: -No és possible que el noi pugui respondre la més senzilla pregunta: per qué n'hi fa cap el jutge? Però es va sentir obligat a dir quelcom en alta veu, i va fer:
汤姆捏住一个钮扣眼使劲地拉，样子显得很害羞。他的脸一下子涨得通红，眼皮也垂了下来。华尔特先生的心也随之一沉。他心里想，这个孩子连最简单的问题都不可能回答出来——为什么法官偏要问他？然而他又不得不开口，说道：
-Respongueu al senyor, Tomàs: no tingueu por.
“托马斯，回答法官大人的问题——不要害怕。”
Tom encara no disparava.
汤姆仍旧不肯开口。
-Bé, conec que m'ho direu a mi- digué la senyora. -Els noms dels dos primers deixebles eren...
“好吧，我知道你会跟我讲，”那位太太说。“最初的两个门徒的名字是——”
-DAVID I GOLIAT!
“大卫和哥利亚斯——”
Correm una cortina caritatívola damunt la resta de l'escena.
这幕戏不能再往下看了，我们还是发发慈悲就此闭幕吧。